Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
prismàtics

Aspecte exterior i secció parcial d’uns prismàtics
© Fototeca.cat
Física
Binocle en el qual la llum, abans de travessar l’ocular, és desviada dues vegades per reflexió, per dos prismes que hi ha a cadascun dels dos tubs de l’instrument.
tensió de vapor d’aigua
Meteorologia
Física
Pressió parcial que exerceix el vapor d’aigua contingut en l’atmosfera.
El seu valor pot augmentar fins a un límit tensió màxima o saturant a partir del qual el vapor d’aigua es condensa fins que el volum de la porció que resta en forma gasosa no excedeix del que és compatible amb la tensió saturant La tensió màxima del vapor d’aigua depèn de la temperatura
centre d’empenyiment
Física
Centre de gravetat del fluid desplaçat per un sòlid que hi és submergit totalment o parcial.
És el punt en què s’aplica l’empenyiment o força ascensional d’Arquimedes
fugacitat
Física
Química
Funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que tracten de descriure el comportament dels gasos reals.
Si G 1 i G 2 són les energies lliures normals d’un gas a dues pressions p 1 i p 2 , les fugacitats f 1 i f 2 del gas a aquestes pressions són definides de forma que es compleixi l’equació G 2 — G 1 = nRT ln f 2 / f 1 Comparant aquesta equació amb l’equació dels gasos ideals G 2 — G 1 = nRT ln p 2 / p 1 , hom veu que, per al comportament ideal, la fugacitat és proporcional a la pressió contràriament, per al comportament no ideal la fugacitat no coincideix amb la pressió corresponent La fugacitat pot ésser determinada per l’equació RT ln f/p = v — RT /p dp , on v = V/ n és el volum molar Com…
refracció

Trajectòria dels raigs en la refracció quan el medi 2 és més dens que el medi 1
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’un raig o del front d’una ona quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que el raig incident, la normal a la superfície en el punt d’incidència i el raig refractat són coplanaris, i que la relació entre l' angle d’incidència ê 1 , i el de refracció ê 2 és donada per la llei de Snellius n 1 sin ê 1 = n 2 sin ê 2 , on n 1 i n 2 són els índexs de refracció de cadascun dels medis materials separats per la superfície considerada Quan té lloc la refracció d’una ona en una superfície, simultàniament hi ha una reflexió parcial, per la qual cosa resta disminuïda la intensitat de l’ona refractada respecte a la de…
mescla
Física
Química
Sistema format per dos components o més en qualsevol proporció, que poden separar-se per mitjans físics.
Les mescles constituïdes per dos components són anomenades binàries , i són les més corrents Un tipus de mescla binària d’una importància especial és la mescla eutèctica eutèctic Hom pot considerar diversos tipus de mescles, segons la fase de cada component Un d’aquests tipus és el de la d’un sòlid amb un altre sòlid, com és el cas de les mescles de colorants, fetes per tal d’obtenir una propietat que no posseeixen els components per separat, i el de diversos aliatges En el cas de la mescla de sòlids amb líquids, l’objectiu a assolir pot ésser la dissolució o la dispersió del sòlid en el si…
datació
Física
Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues.
Hom en distingeix tres En el primer mètode el contingut d’un element estable serveix com a índex de l’edat de les restes en el segon, la relació entre el contingut del producte resultant de la descomposició radioactiva i les restes no descompostes dóna l’edat d’aquestes i en el tercer, la mesura del contingut d’un isòtop radioactiu mitjançant la seva activitat indica l’edat de les restes En el primer cas el procediment més important és l’anomenat del carboni 14, que és fonamentat en la mesura de l’activitat actual del carboni aïllat dels materials objecte de mesura El procediment més emprat…
equació de Duhem-Margules
Física
Equació que relaciona la pressió de vapor parcial P i la fracció molar n dels constituents d’una barreja líquida binària, a una pressió i temperatura determinades; té l’expressió n1d(lnP1)/dn1 = n2d (lnP2)/dn2.
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…