Resultats de la cerca

Es formà a la Universitat d’Ohio i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, d’on fou professor Introduí avenços fonamentals en la teoria de la nucleosíntesi estellar, per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de física del 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar

Fou professor de diverses universitats als EUA i des del 1951 dirigí els laboratoris de recerca de la Westinghouse Els seus treballs sobre les propietats dels semiconductors el conduïren al descobriment de l’efecte que duu el seu nom 1940 i que constitueix el principi dels anomenats díodes Zener , comercialitzats cap al 1952

Estudià al Carnegie Institute of Technology i a la Universitat de Nova York Treballà a la companyia Texas 1941-46 i posteriorment fou cap del departament de física del Oak Ridge National Laboratori 1946-55 En 1955-86 fou professor de física del MIT, d’on és professor emèrit des del 1986 El 1994 li fou atorgat el premi Nobel de física per la seva aportació a la tècnica de difracció dels neutrons, que compartí amb el canadenc B Brockhouse

El 1961 es doctorà per l’Institut Carnegie de Tecnologia de Pittsburgh Posteriorment desenvolupà la carrera de recerca a la Universitat de Boulder Colorado fins el 2004 Juntament amb Roy Glauber i Theodor Hänsch, el 2005 li fou atorgat el premi Nobel pel mesurament de freqüències de gran precisió utilitzant tècniques de l’òptica quàntica, que han permès el desenvolupament d’aplicacions com ara el GPS i altres instruments que requereixen una gran exactitud