Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
polarització
fototeca.cat
©
Física
En una radiació electromagnètica, fenomen que consisteix a conferir una direcció ben definida al camp elèctric E
que caracteritza les ones que formen la radiació.
Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’espat d’Islàndia…
polarització
Física
Condició d’una radiació lluminosa (o, en general, electromagnètica) el vector del camp elèctric de la qual manté una certa orientació.
Si en tots els punts de la direcció de propagació el dit vector roman sempre en un mateix pla pla de polarització , hom diu que la polarització és plana o lineal Si en cada punt de la direcció de propagació el dit vector descriu, en el decurs del temps, una circumferència, hom diu que la polarització és circular , i si descriu una ellipse hom diu que la polarització és ellíptica
polarització rotatòria
Física
Gir del pla de polarització d’un feix de llum polaritzada, provocat en travessar una substància dita òpticament activa (activitat òptica, poder rotatori).
La polarització rotatòria fou descoberta per Francesc Aragó el 1811
polarització nuclear
Física
Orientació dels spins o dels moments angulars totals dels nuclis dels àtoms.
polarització magnètica
Física
Magnitud vectorial P m pròpia d’un camp magnètic en una substància de permeabilitat relativa μ, que val P m = B-B o = B o (μρ-1), essent B la inducció magnètica real i B o la que hi hauria si el medi fos el buit.
angle de polarització
A la figura de l’esquerra, la llum incident només té component paral·lela al pla d’incidència (fletxes), de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , no hi ha llum reflectida; a la figura de la dreta, la llum incident té component paral·lela (fletxes) i component perpendicular (punts) al pla d’incidència, de manera que quan l’angle d’incidència és igual a l’angle de polarització, O subp , la llum reflectida no és nul·la, ja que conté la component perpendicular (punts) al pla d’incidència
© fototeca.cat
Física
Angle amb què ha d’incidir un raig de llum sobre una superfície separadora de dos medis d’índexs de refracció n
i n´
per tal que en la llum reflectida no hi hagi component paral·lela al pla d’incidència.
Segons les fórmules de Fresnel, l’angle de polarització φ π satisfà φ π + φ´ p = 90°, essent φ´ p el corresponent angle de refracció D’acord amb la llei de la refracció resulta que tg φ π = n´/n llei de Brewster, fórmula que dóna el valor de φ π , i que el raig reflectit i el refractat són perpendiculars entre ells
pla de polarització
Física
En la propagació d’una ona transversal, si l’ona és polaritzada rectilíniament, pla determinat per la direcció de propagació de l’ona i la direcció de vibració de l’ona, i, si l’ona és polaritzada el·lípticament, pla que conté l’el·lipse de polarització
.
polarització dels fotons
Física
Estat de spin dels fotons.
Tot i que un fotó, pel fet de tenir spin, hauria de presentar la component del seu spin en la direcció del moviment quantificada amb els valors 1, 0 i -1, el fet que la seva massa sigui nulla i es mogui sempre a la velocitat de la llum fa que les úniques polaritzacions que presenti siguin 1 i —1