Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
bola de gluons
Física
Partícula hipotètica formada per dos o més gluons, sense presència de quarks.
porus
Física
Interstici entre les partícules o molècules que constitueixen un cos.
La presència de porus en un sòlid fa que pugui ésser travessat per líquids, d’acord amb el fenomen de la capillaritat
cambra d’ionització compensada
Física
Detector capaç d’eliminar la influència d’una radiació que és present al mateix temps que una altra que hom vol mesurar.
Per exemple, als reactors nuclears aquests tipus de cambres mesuren el flux neutrònic, àdhuc en presència de raigs gamma Bàsicament, consisteix en dues cambres, una de les quals és sensible a les dues radiacions i l’altra només a la que hom vol estudiar
opalescència
Física
Aspecte lletós i, a vegades, iridescent que presenten l’òpal i algunes altres substàncies sòlides, líquides i gasoses.
Les substàncies opalescents són constituïdes per dues fases, l’una dispersa en l’altra, de diferent índex de refracció, cosa que dóna lloc a llur aspecte Així, l’aspecte lletós de molts òpals és degut a la presència en llur si de nombroses bombolletes de gas
vacuòmetre de Pirani
Física
Mesurador d’ionització on aquesta és afavorida per la presència d’un filament la temperatura del qual és d’uns 200°C.
dielèctric
Electrònica i informàtica
Física
Cos no conductor de l’electricitat.
Contràriament als conductors, en els dielèctrics les càrregues elèctriques no es poden moure lliurement i llur desplaçament no pot superar l’ordre de les dimensions atòmiques Els cossos amb aquestes característiques són anomenats aïllants , puix que un camp elèctric no hi crea cap corrent elèctric aquest camp, però, resta modificat per la presència del dielèctric En particular, les seves propietats expliquen el funcionament dels condensadors elèctrics La seva magnitud característica és la constant dielèctrica o permitivitat
vessador
Física
Obstacle que hom interposa en el corrent d’un líquid que s’escola per un canal per tal de mesurar-ne el cabal.
La llei que dóna el cabal Q en un vessador és expressada per la fórmula on S és la secció de pas del líquid a l’indret del vessador, h l’increment d’altura del líquid pel fet de la presència del vessador, g l’acceleració de la gravetat, un coeficient de contracció del líquid, i k un coeficient de forma, ambdós dependents del vessador considerat Si hom cerca gaire precisió en la mesura, és difícil de definir, a priori , els valors de m i k la determinació, cal fer-la experimentalment
ferrofluid
Física
Suspensió col·loidal de partícules magnètiques microscòpiques de cobalt, níquel o magnetita que es recobreixen de sabó o d’àcid oleic i es dispersen en un dissolvent que pot ésser un hidrocarbur, èter o aigua.
Els primers ferrofluids foren fabricats als EUA l’any 1948 per W Elmore i restaren desconeguts fins els anys que foren recuperats per la NASA Els ferrofluids tenen estranyes propietats hidrodinàmiques quan són en presència d’un camp magnètic per exemple el fenomen de levitació hidroestàtica d’objectes no magnètics immersos prèviament en una solució colloidal Serveixen com a juntes d’estanqueïtat sense fregadís per a arbres que giren a gran velocitat, com a amortidors d’oscillacions torsionals i, en alguns altaveus d’alta fidelitat, on omplen l’espai entre bobina i imant permanent…
Henry Augustus Rowland
Física
Físic nord-americà.
Enginyer de ferrocarrils, estudià física a Berlín amb Helmholtz Fou professor a Baltimore, Maryland 1874 A instàncies de Helmholtz, demostrà que una càrrega elèctrica mòbil crea un camp magnètic mitjançant l’experiment que duu el seu nom 1876 Determinà també l’equivalent mecànic de la caloria amb el mètode de Joule 1880, però n'obtingué un valor més exacte 4,184 joules per caloria entre 17° i 18° C Estudià la permeabilitat magnètica 1873 i la resistència elèctrica Fou també un dels creadors de l’espectroscòpia, que aplicà a les observacions del Sol El 1895 arribà a determinar 20 000 ratlles…