Resultats de la cerca

Investigà la ionització dels gasos i l’emissió d’electrons pels metalls purs en el buit perfecte Inventà la sonda que duu el seu nom i el pliotró Rebé el premi Nobel del química l’any 1932

Es presenta en líquids molt purs que hom manté en repòs La inclusió d’una impuresa o d’un petit cristall de la substància o bé un moviment brusc produeixen la conversió quasi instantània de tot el líquid en sòlid

Com a escintilladors hom empra sovint solucions líquides d’escintilladors orgànics o minerals sòlids en benzè, xilol, toluè, etc, o bé solucions sòlides d’escintilladors en plexiglàs, poliestirè, etc, tot i que les solucions són sempre menys eficaces que els cristalls purs

En el marc de la dinàmica clàssica, aquest determinisme és palesat pel fet que l’equació diferencial del moviment té una solució única un cop especificades les condicions inicials El sorgiment de la relativitat i de la mecànica quàntica modificaren aquesta concepció En el context relativista, el principi de causalitat consisteix en l’afirmació que un esdeveniment no pot precedir les seves conseqüències això es tradueix en una exigència a l’hora de relacionar dinàmicament dos esdeveniments —l’ordenació temporal dels quals depèn generalment del sistema de referència des del qual l’observador…

La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…

L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…

L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models que han estat proposats per a donar compte de totes…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…