Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cambra de fissió
Física
Detector de neutrons lents.
És una cambra d’ionització que conté un material fissionable amb el qual reaccionen els neutrons que no són directament ionitzants, resultant-ne l’alliberament de partícules carregades que sí són detectables Alguns contenen fluorur de bor per tal que es produeixi la reacció nuclear de manera que és mesurada la ionització que produeixen les partícules α nuclis d’heli
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
reacció nuclear endoenergètica
Física
Reacció nuclear en la qual l’equivalent energètic de la diferència entre les masses atòmiques de les partícules o nuclis que reaccionen i de les partícules o nuclis produïts és negatiu.
Aquesta reacció només es pot produir si hi ha una aportació d’energia que compensi aquesta diferència
reacció nuclear exoenergètica
Física
Reacció nuclear en la qual l’equivalent energètic de la diferència entre les masses atòmiques de les partícules o nuclis que reaccionen i de les partícules o nuclis produïts és positiu.
En aquesta mena de reaccions es produeix un alliberament d’energia
principi de Thomsen-Berthelot
Física
Principi segons el qual si una reacció química entre dues o més substàncies pot ésser possible per més d’un procés diferent, quan no hi ha aportació d’energia exterior al sistema format per les substàncies que reaccionen, sempre té lloc el procés que implica l’evolució de calor màxima.
Aquest principi, anomenat també del treball màxim , només és vàlid a temperatures pròximes a l’ambiental i per a reaccions exotèrmiques
àtom
Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…