Resultats de la cerca

És definida per °Twaddell = densitat -1 × 200, on la densitat és mesurada en g/cm 3 L’escala de Twaddell és relacionada amb la de Baumé °Bé per l’expressió

energia de ressonància E 0 del nucli compost A + B σ E = c E — E 0 2 + γ 2 /4 - 1 , essent c una constant que depèn de les característiques de la collisió i γ l’amplada total del nivell excitat E 0 , la qual és relacionada amb la vida mitjana τ d’aquest nivell pel principi d'incertesa tg = ħ

La constant de desintegració λ de l’espècie és λ = dn/n dt , on dn és el nombre de nuclis desintegrats en l’interval dt quan hi havia n nuclis hom pot demostrar que la vida mitjana τ és τ = 1/λ La vida mitjana τ és relacionada amb el període de semidesintegració o semivida T de l’espècie per la relació τ = T/ ln2

L’expressió matemàtica és donada per l’equació dn = λ n , λ essent la constant de desintegració, n , el nombre de nuclis presents, i dn , el nombre de nuclis que desapareixen el signe negatiu indica el fet de la minva del nombre de nuclis La variació de l’activitat en el temps, funció del nombre de nuclis, va relacionada amb la integral de l’anterior equació, l’expressió de la qual és nt = n₀e -λt , n₀ essent el nombre de nuclis en l’instant inicial, i t , el temps transcorregut des d’aquest instant inicial Unes magnituds derivades de la constant de desintegració són la vida…

És anomenat també moment lineal del punt La seva variació en el temps, d p/ dt , és relacionada amb la resultant R de les forces que actuen sobre el punt mitjançant l’expressió d p/ dt= R Per a un sistema de punts, hom defineix la quantitat de moviment del sistema per Si v G és la velocitat del centre de masses del sistema, aleshores se satisfà que P = M v G , on és la massa total del sistema Si les forces internes que s’exerceixen mútuament els punts del sistema satisfan la llei d’acció i reacció tercera llei de Newton, aleshores la variació temporal de P és igual a la…

Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-…

Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el…