Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
repulsió
Física
Interacció entre dos sistemes físics a conseqüència de la qual es repel·leixen.
nucli mirall
Física
Cadascun dels nuclis d’una parella de nuclis atòmics constituïts pel mateix nombre total de nucleons, però tals que el nombre de neutrons de l’un és igual al de protons de l’altre, i viceversa.
En estudiar la diferència d’energia d’enllaç entre nuclis miralls hom ha obtingut dades sobre la magnitud de les forces nuclears i de repulsió electroestàtica que tenen lloc a escala nuclear
teoria BCS
Física
Teoria quàntica general de la superconductivitat establerta per J. Bardeen, L.N. Cooper i J.R. Schrieffer l’any 1957, per la qual els fou concedit el premi Nobel l’any 1972.
Segons aquesta teoria tot l’efecte de la superconductivitat resulta d’una petita força d’atracció entre un parell d’electrons amb energies quasi iguals parells de Cooper que apareix per sota d’una certa temperatura crítica i d’un cert valor del camp magnètic L’explicació d’aquesta estranya atracció és la següent en general els electrons lliures es repelleixen mútuament a causa de la interacció colombiana encara que aquesta repulsió queda reduïda considerablement a causa de l’apantallament dels altres electrons Però en una xarxa cristallina un electró té tendència a atreure els…
ió
Física
Química
Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica deguda a la pèrdua (ió positiu) o a la captura (ió negatiu) d’electrons.
Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations catió els de càrrega positiva i anions anió els de càrrega negativa Els ions electrolítics foren estudiats per M Faraday, S Arrhenius i F Kohlrausch Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent Na + , Fe 3 + , PO 3 - 4 , que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum aquesta…
levitació
Entre un imant que cau i una placa de material conductor situada a sota apareixen forces de repulsió magnètica qeu no eviten la caiguda de l’imant (a). Amb cert tipus de semiconductor, la repulsió manté l’imant suspès (b). Diversos sistemes de levitació magnètica pewr moncarril s’ispiren en aquest principi: l’esquema (c) en mopstra un d’experimentat al Japó (repulsió entre electroimants i carrils metal·lics)
© Fototeca.cat
Física
Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
En metallúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn fusió en levitació La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats
antigravitació
Física
Fenomen hipotètic de natura similar a la gravitació, però d’efecte oposat, que provindria de l’existència suposada —però mai no comprovada en la pràctica— de masses negatives i donaria lloc a una repulsió mútua entre els cossos de massa positiva i els de massa negativa.
Terme usat en ciència-ficció