Resultats de la cerca

Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1959, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1965 amb una tesi sobre el trencament de simetria en el model estàndard, aportació de gran influència en física de partícules Posteriorment féu recerca a l’Imperial College de Londres, a la Universitat de Rochester Nova York i, des del 1967, a la Universitat de Brown El 1964, amb Carl Richard Hagen i Thomas Kibble, fou l’autor d’una sèrie d’articles en els quals fonamentava la predicció d’una nova partícula, posteriorment anomenada bosó de Higgs Fou predita també de manera independent per Peter…

Graduat el 1975 en física, enginyeria electrònica i matemàtiques per la Universitat de Sant Louis Missouri, es doctorà en física a la Universitat de Cornell Nova York el 1982 Fou assistent de recerca al laboratori per a la física de l’estat sòlid d’aquesta universitat Del 1981 al 1995 treballà al Centre de Recerca Almaden d’IBM San José, Califòrnia, i des del 1989 fou membre del comitè de recerca i cap de projectes d'aquesta institució Posteriorment 1995-98 fou catedràtic de química física a la Universitat de Califòrnia de San Diego El 1998 s’incorporà a la Universitat de Stanford…

Professor a la Universitat de Stanford des del 1968, el 1990 compartí el premi Nobel de física amb J Friedman i H Kendall per la demostració experimental de l’existència dels quarks

Graduat a la Universitat de Toronto el 1949, aquest any s’associà amb Charles Hard Townes , amb qui dugué a terme gran part del seu treball de recerca sobre microones, espectroscòpia i superconductivitat a les universitats de Columbia 1949-61 i als laboratoris Bell 1951 El 1958 descobrí el raig làser, pel qual obtingué el premi Nobel de física el 1981 compartit amb LKMSieghban i NBloembergen El 1961 ingressà a la Universitat de Stanford i el 1966 esdevingué director del departament de física d’aquest centre Entre les seves obres destaquen Infrared and Optical Masers 1958 i Lasers…

Investigà la dispersió elàstica dels electrons en un medi atòmic, en el cas de les altes energies, i la determinació de l’estructura interna de l’electró El 1961 li fou concedit, juntament amb RMössbauer, el premi Nobel de física

Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen

Graduat 1952 i doctorat 1956 pel Massachusetts Institute of Technology, fou professor a la Universitat de Stanford, on del 1984 al 1999 estigué al capdavant de l’Stanford Linear Accelerator Center de Califòrnia En aquest càrrec, dissenyà l’accelerador de partícules SPEAR Stanford Positron-Electron Asymmetric Ring, amb el qual el 1972 descobrí una nova partícula atòmica elemental, la J/ψ psi Per aquest descobriment rebé el premi Nobel de física el 1976, compartit amb Samuel ChaoTing, el qual, independentment, havia fet la mateixa troballa El 2012 rebé…

El 1982, Blas Cabrera, a la Universitat de Stanford, en presentà els primers indicis de detecció experimental, que encara no han estat confirmats Hom l’anomena també monopol magnètic

Doctor en física per la Universitat de Stanford EUA, presentà el 1982 els primers indicis de la detecció de monopols magnètics, experiència que no ha estat, però, confirmada definitivament

Es pot produir pel xoc d’una partícula amb la seva antipartícula per exemple, electrons i positrons la primera l’emet i la segona l’absorbeix Obtingut primera vegada al CERN el 1983, tant el Large Electron-Positron Storage Ring com el Stanford Linear Collider n'han produït grans quantitats