Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
màquina quàntica
Física
Màquina que efectua moviments que tan sols poden ser explicats per la mecànica quàntica.
El 2009 un equip de físics dels Estats Units dissenyà i construí la primera màquina quàntica de la història, constituïda per una paleta metàllica semiconductora nitrur d’alumini recobert d’alumini refredada fins prop de 0 K i capaç de moure’s per efecte d’una quantitat mínima d’energia, i que de resultes d’això pot trobar-se en dos estats simultàniament
zona de Gauss
Física
Regió tan pròxima a l’eix òptic, que hom hi pot substituir els sinus i les tangents dels arcs pels mateixos arcs.
És anomenada també zona paraxial
vessana
Física
Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva.
La vessana de rei , o corrent , equival a 900 canes quadrades, o sia 2187,4 m 2 , i és dividida en 4 quartons La vessana baronil o de comte , o de senyor , no tan corrent, equival a 1024 canes quadrades, o sia 2488,8 m 2
qubit
Física
Unitat de mesura del contingut de la informació quàntica d’un missatge.
Equival als dos estats propis d’informació en un sistema que tan sols pugui ser descrit correctament mitjançant la mecànica quàntica, anomenats |0 > i |1 > , i a un tercer estat de superposició quàntica fruit de la superposició dels altres dos, i que permet operacions lògiques que no permet un bit clàssic
segona llei de Stokes
Física
Llei sobre l’emissió de llum de les substàncies fluorescents, enunciada per Stokes el 1853, que diu que la freqüència de la radiació emesa per una substància fluorescent és igual a la que l’ha excitada o més petita.
És una conseqüència del principi de conservació de l’energia En algunes substàncies hi ha molècules que tenen nivells de vibració tan baixos, que es conserven fins que la incidència d’una radiació exterior les excita llavors emeten tota l’energia acumulada i donen lloc a una radiació de freqüència superior a la incident, aparentant una violació d’aquesta llei de Stokes efecte Raman
tensió de vapor
Física
Pressió que manifesta el vapor saturat d’una substància en equilibri amb la fase líquida en un recinte tancat.
Es tracta d’una característica de cada substància i és funció de la seva temperatura Quan una substància ateny una temperatura la tensió de vapor corresponent de la qual és igual a aquella a què està sotmesa l’atmosfèrica, per exemple, es produeix l’ebullició de la substància Hom parla també de tensió de vapor d’un sòlid, que és funció de la temperatura, si bé el seu valor és, de tan petit, negligible
agitació tèrmica
Física
Moviment desordenat que, en funció de la temperatura, presenten les molècules de qualsevol substància.
En escalfar-se un sòlid augmenta l’agitació tèrmica de les seves molècules fins a vèncer les forces de cohesió que les manté unides, passant a l’estat líquid si la temperatura continua augmentant, el moviment arriba a ésser tan intens que les molècules s’independitzen estat gasós Segons la teoria cinètica, en el zero absolut de temperatura l’agitació tèrmica s’anulla L’observació del moviment brownià posà de manifest l’agitació tèrmica
vòrtex quantificat
Física
En un superfluid, vòrtex que apareix en fer-lo girar amb una velocitat per sobre de certa velocitat crítica.
A causa del caràcter univaluat de la funció d’ona que descriu el superfluid d’acord amb la mecànica quàntica, un vòrtex tan sols pot existir en un superfluid si, en girar al seu voltant, el fluid adquireix un moment angular que és un múltiple enter de ħ, la constant de Planck dividida per 2π S'han observat vòrtexs quantificats en heli superfluid, en metalls superconductors i en gasos atòmics ultrafreds, la qual cosa ha servit per a demostrar-ne inequívocament el caràcter superfluid
reflexió total
Física
Fenomen pel qual quan una ona passa d’un medi més refringent a un altre de menys refringent (refracció).
Hi ha un angle d’incidència màxim î tal que tots els raigs que incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d’on procedeixen Hom pot demostrar que l’angle l , anomenat angle límit , només depèn dels índexs de refracció n 1 i n 2 dels dos medis aquest angle és donat per la fórmula sin l = n 2 / n 1 essent n 2 < n 1
invariància CPT
Física
Principi segons el qual la descripció física d’un fenomen no resulta alterada si es realitza una combinació de les operacions de canvi de càrrega, paritat i temps.
En alguns casos, com la desintegració de mesons K neutres, s’ha observat alguna lleu violació d’aquest principi Hom considera que la violació de la invariància CPT implicaria a la vegada un trencament de la simetria de Lorentz S’ha demostrat que la violació de la invariància CPT postulada en la desintegració dels mesons K o kaons neutres no es produeix, ja que tan sols és una violació CP També s’ha proposat una possible violació de la invariància per part de neutrins i antineutrins, però no s’ha pogut demostrar