Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
balança de torsió
Física
Dinamòmetre de torsió, basat en la deformació de dues molles espirals o en la deformació per torsió d’una cinta metàl·lica, sota l’acció del moment del pes del cos aplicat a l’extrem d’un canastró.
La balança presenta una escala circular degudament mesurada en càrregues, corresponents a diversos angles de torsió, tots ells dins la regió en què el sistema que es deforma té un comportament perfectament elàstic Un ajust de zero, indicat per la coincidència amb el zero de l’escala de dos índexs, fix l’un i solidari al canastró l’altre, deixa la balança en condicions de funcionament En carregar la balança, l’índex mòbil es desplaça juntament amb tot el canastró Hom obté el valor de la mesura donant una torsió contrària a una de les molles o a un dels extrems de la…
pèndol de torsió
Física
Sistema constituït per un sòlid suspès d’un fil molt prim, generalment metàl·lic, que oscil·la a l’entorn de l’eix constituït pel fil i a causa de la seva torsió.
El moment del parell de torsió respecte a l’eix és proporcional a l’angle de torsió i, per tant, el pèndol agafa un moviment sinusoidal el període del qual és on I és el moment d’inèrcia del sòlid respecte a l’eix d’oscillació i C la constant de torsió del fil
moment de torsió
Construcció i obres públiques
Física
Tecnologia
En un eix sotmès a torsió, suma algèbrica de tots els parells que se situen a un costat de la secció considerada.
balança de Cavendish

Esquema simplificat d’una balança de Cavendish
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la força gravitatòria exercida per les masses, a partir de la deformació per torsió d’un fil metàl·lic.
D’aquest fil penja una tija que té dues boles a l’extrem situades a prop de dues masses més grans, tendeixen a aproximar-s’hi per efecte de l’atracció gravitatòria, la qual cosa origina un moviment rotatori que s’evidencia per la torsió del fil i que és mesurat per un sistema òptic
galvanòmetre

Esquema d’un galvanòmetre de quadre mòbil
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar corrents elèctrics o per a detectar-los.
El galvanòmetre de bobina o de quadre mòbil , molt corrent, és constituït essencialment per una bobina quadrangular penjada d’un fil de torsió que li proporciona el parell recuperador La bobina és situada entre els pols d’un imant permanent, de manera que, en passar per la bobina el corrent a mesurar, aquesta gira, però per efecte de la torsió del fil arriba a una posició d’equilibri que depèn del corrent El fil de torsió porta solidària una agulla o un mirallet que reflecteix un raig de llum que indica la intensitat del corrent sobre una escala…
suspensió
Física
Dispositiu, element, etc, emprat per a mantenir suspès l’element o la part mòbil d’un aparell de mesura o anàleg.
El tipus de suspensió influeix sobre la sensibilitat i l’estabilitat de l’aparell, i pot ésser feta mitjançant un o més fils de torsió suspensió monofilar, bifilar, perns, ganivets, etc
rigidesa
Física
En la teoria de l’elasticitat, capacitat que té un sòlid elàstic d’oposar-se a una deformació.
Quantitativament, i per a les deformacions de cisallament o torsió, la rigidesa és ponderada per l’anomenat mòdul de rigidesa, i per a les deformacions d’allargament o flexió, pel mòdul de Young
Gustav Heinrich Wiedemann
Física
Físic alemany.
Professor a la Universitat de Basilea i a la de Leipzig, féu recerques en electricitat, calor, torsió, magnetisme, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom sobre la conductivitat dels metalls Estudià també l’endosmosi i la resistència elèctrica dels electròlits
Charles Vernon Boys
Física
Físic anglès.
El 1895, amb una balança de torsió, dissenyada per ell mateix, determinà la massa de la Terra en 6 x 10 2 4 kg experiència semblant a la de Cavendish El 1890 inventà un radiomicròmetre amb què mesurà la temperatura de la superfície de la lluna i la dels planetes
Gifford George Scott
Física
Físic nord-americà.
Treballà als laboratoris de la General Motors, on investigà les propietats de les substàncies termomagnètiques El 1967 donà a conèixer l’efecte que duu el seu nom sobre el moment de torsió que experimenta un cilindre suspès en un gas paramagnètic a baixa pressió i sotmès a l’acció d’un camp magnètic