Resultats de la cerca
Es mostren 2128 resultats
moment d’un vector respecte a un punt
Física
Donat un punt A i un vector v aplicat en un punt P, vector M igual al producte vectorial del vector AP pel vector v, és a dir, M = AP ∧ v
.
En el cas que el vector v representi una força, el vector M és anomenat moment de la força respecte al punt A Si en comptes d’un únic vector v hi ha un sistema de vectors, hom anomena moment resultant del sistema de vectors respecte al punt A la suma dels moments de cadascun dels vectors respecte al punt A En el cas particular que el sistema de forces sigui un parell de forces , el moment resultant és anomenat moment del parell El moment d’un parell té la propietat d’ésser el mateix, qualsevol que sigui el punt donat A
acceleració d’un punt
Acceleració d’un punt
© Fototeca.cat
Física
Variació de la velocitat del punt respecte al temps.
En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure’s com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l’ acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l’ acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un moviment rectilini, a = d 2 x/dt…
densitat d’un color
Fotografia
Física
Quantitat de gris d’un color.
És mesurada, doncs, per la saturació Un color saturat que té poc gris és poc dens un color poc saturat que té molt gris és molt dens
espectre d’un observable
Física
Donat un observable representat per un operador de l’espai de Hilbert del sistema físic en qüestió, espectre d’aquest operador (espectre d'un operador).
L’espectre d’un observable, que pot ésser discret o continu , és constituït pel conjunt de valors possibles de l’observable
armadura d’un imant
Física
Peça de material magnètic que serveix per a unir els pols d’un imant permanent per tal que tanquin el circuit magnètic i no en derivi una desmagnetització progressiva mentre hom no fa servir l’imant.
Els imants de ferradura tenen sempre armadura Els de barra ordinariàment no en tenen en tot cas hom ajunta dues barres de característiques semblants, de forma que s’encarin els pols oposats A vegades l’armadura és un imant permanent i aleshores hom diu que és polaritzada Les armadures polaritzades tenen diverses aplicacions sobretot en aparells telegràfics
zero d’un aparell
Física
Indicació que dóna un aparell de mesura abans de sotmetre’l a l’acció de la magnitud que hom vol mesurar.
període d’un reactor
Física
Temps necessari perquè la densitat espacial de neutrons d’un reactor nuclear sigui multiplicada (o dividida, si el període és negatiu) pel nombree
.
2 Espai de temps que comprèn tota la durada d’una cosa, d’una fase
mòdul d’un engranatge
Física
Tecnologia
Quocient entre el diàmetre del cercle primitiu (dent), expressat en mm, d’una roda dentada i el nombre de dents; els valors possibles del mòdul són normalitzats.
A vegades el mòdul és anomenat també pas diametral , bé que en la literatura anglosaxona aquest concepte diametral pitch designa el quoficient entre el nombre de dents i el diàmetre primitiu expressat en polzades
estat fonamental d’un àtom
Física
Estat d’un àtom corresponent a la mínima energia possible.
En aquest estat, cadascun dels electrons és al nivell de mínima energia possible d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli
estat fonamental d’un nucli
Física
Estat d’un nucli que correspon a la mínima energia possible.
En aquest estat i segons el model de capes, es considera que els neutrons i els protons ocupen les capes de mínima energia, d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli