Resultats de la cerca

Professor de l’Institut de Física Levedev, de Moscou, premi Lenin del 1959 i membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS a partir del 1962 Les seves recerques en el camp dels efectes làser i màser li valgueren el premi Nobel de física el 1964, compartit amb Aleksandr Mihajlovič Prokhorov i Charles Hard Townes

Professor a diverses universitats dels EUA i membre de les principals societats científiques internacionals, ha fet recerques notables sobre física teòrica i ha publicat nombrosos articles Els seus treballs sobre la superconductivitat, efectuats amb la collaboració de J Bardeen i JR Shrieffer, constitueixen l’anomenada teoria BCS i li valgueren la concessió del premi Nobel de física l’any 1972, compartit amb els seus dos collaboradors

Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia

Fou professor, entre d’altres, a les universitats d’Illinois 1931-36, Columbia 1937-41 i Texas 1972-93 i treballà als laboratoris de la Companyia Bell Telephone 1944-46, a la Westinghouse Electric Corporation 1941-42 i al departament de recerca militar de la Universitat de Columbia 1942-44 Les seves recerques sobre el moment magnètic de l’electró li valgueren la concessió, el 1955, del premi Nobel de física, que compartí amb W E Lamb

Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que…

Graduat el 1934 en química a la Universitat de Berkeley, es doctorà en física teòrica sota la direcció de Julius Robert Oppenheimer el 1938 amb una tesi sobre les propietats electromagnètiques dels sistemes nuclears Posteriorment, fou professor a les universitats de Columbia 1938-51, Stanford 1951-56, Oxford 1956-62, Yale 1962-74 i Arizona 1974-2002 Estudià les forces electromagnètiques entre les partícules elementals i el 1947 descobrí l’efecte que duu el seu nom desplaçament de Lamb Els seus treballs sobre l’estructura íntima de l’hidrogen, mitjançant l’espectroscòpia hertziana, li …

Es doctorà a la Universitat de Munic 1910 i ocupà la càtedra de física a les universitats de Zuric, Utrecht, Göttingen i Leipzig El 1940 s’exilià als EUA, on fou nomenat professor de la Cornell University, Ithaca Nova York Estudià la teoria de les dissolucions de sals, els moments dipolars i l’estructura molecular Estengué la idea de la ionització de les sals en dissolució d’Arrhenius a l’estat sòlid cristallí, investigà el cas de les solucions concentrades i determinà de forma quantitativa el nivell d’associació existent entre les molècules de solut i les de dissolvent Els seus treballs…

S'educà a Birmingham i a Cambridge, on treballà amb Joseph John Thomson sobre les descàrregues elèctriques en tubs a baixes pressions El 1920 fou fellow del Trinity College a Cambridge, el 1921 de la Royal Society, i el 1935 chairman de l’International Commitee on Atoms El 1919, dins les seves investigacions fonamentals sobre els isòtops , inventà l’espectrògraf de masses que porta el seu nom i que permet la separació dels isòtops i la determinació de llurs masses amb l’aproximació d’una millèsima Les seves publicacions més importants són The Isotopes 1922 i Mass-spectra and Isotopes 1933…

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies ferrimagnètiques…

Estudià a l’École Polytechnique El 1875 entrà al departament de ponts i carreteres, i arribà a enginyer en cap el 1894 El 1892 succeí el seu pare a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, i el 1895 arribà a professor de l’École Polytechnique Continuà els estudis del seu pare, i el descobriment dels raigs X per Röntgen 1896 li féu pensar que aquesta nova radiació podia ésser relacionada amb la fluorescència i la fosforescència Efectuant experiències en aquests camps descobrí casualment que un compost d’urani velava les plaques fotogràfiques embolicades amb paper negre en ésser-hi collocat…