Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aproximació de Born
Física
Mètode de resolució de l’equació d’ona d’una partícula que xoca contra un blanc, consistent a considerar l’energia de la partícula com a suma de dos termes: H = H0 + V, essent H0 l’energia del sistema (projectil + blanc) aïllat i V un terme pertorbatiu.
En conseqüència, és tant més vàlida com més gran és l’energia cinètica, per tal com més negligible és aleshores el terme pertorbatiu
macrosò
Física
So de molt alta amplitud i intensitat.
Per a la seva descripció no és vàlida l’aproximació lineal, per la qual cosa la part de l'acústica que estudia aquests sons és anomenada acústica no lineal o macrosònica
factor giromagnètic
Física
Quocient entre el moment magnètic i el moment angular d’un cos elèctricament carregat: g=μ/L.
En mecànica clàssica, g = q / 2m, essent m la massa del cos en qüestió i q la seva càrrega elèctrica En mecànica quàntica l’expressió continua essent vàlida per als moments magnètics associats als moments angulars orbitals, però no pas per als moments magnètics associats al spin, que depenen del tipus de partícula
dispersió
© Fototeca.cat
Física
Variació de l’índex de refracció d’una substància en fer-ho la freqüència de llum incident.
Aquesta propietat té com a conseqüència la descomposició d’una llum composta en un espectre de radiacions de diferents longituds d’ona N'és un exemple típic la descomposició d’un raig de llum solar, en travessar un prisma o bé una xarxa de difracció, en els set colors fonamentals Aquesta propietat és vàlida per a qualsevol mena d’ona
conductivitat tèrmica
Física
Mesura de la capacitat de conducció
tèrmica d’una substància, de valor igual al quocient entre la densitat de flux tèrmic i el gradient de temperatura existent: q
=- λ∇ T
.
La unitat SI de conductivitat tèrmica és el Wm - 1 K - 1 Per als metalls, hi ha una relació teòrica, bé que força vàlida, entre la conductivitat tèrmica i la conductivitat elèctrica, coneguda per llei de Wiedemann-Franz o relació de Lorentz λ/γ = π 2 /3 k/e 2 T , on k és la constant de Boltzmann, e la càrrega de l’electró i T la temperatura absoluta
equació de Beattie-Bridgman
Física
Equació que relaciona la pressió, el volum i la temperatura d’un gas real, vàlida dins un ampli interval de valors d’aquestes variables.
En la seva deducció, hom té en compte la interacció entre les molècules del gas S'escriu , essent A = A 0 1— a/v , B = B 0 1— b/v , ε = c/vT 3 , on p és la pressió, T la temperatura, v el volum, R la constant dels gasos, i A 0 , a , B 0 , b i c , constants típiques de cada gas
calor
Física
Manifestació de l’energia interna quan un sistema efectua un procés, cíclic o no, mitjançant canvis de temperatura, sigui del sistema, sigui del medi que l’envolta.
Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…
física
Física
Ciència que estudia els fenòmens de la natura, dels més elementals als més complicats.
Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…