Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Pierre Weiss
Física
Físic alsacià.
Fou professor a Rennes, Lió, Zuric i Estrasburg Són notables els seus estudis sobre el magnetisme aplicà la teoria del paramagnetisme al ferromagnetisme i descobrí l’efecte magnetocalòric És important també la seva teoria sobre el magnetó
magnetó de Weiss
Física
Moment magnètic atòmic elemental elegit experimentalment de manera que tots els moments magnètics mesurats en física atòmica puguin ésser considerats múltiples enters del seu valor.
Equival, aproximadament, a 1/5 del magnetó de Bohr
camp molecular
Física
Camp magnètic fictici H m
de la teoria de Weiss del ferromagnetisme.
Representa la interacció entre els moments magnètics atòmics d’un cristall ferromagnètic, atès que hom suposa que és generat per aquests i que actua tendint a alinear-los Hom el suposa proporcional a la imantació M H m = n M
Kip S. Thorne

Kip S. Thorne
© California Institute of Technology (Caltech) / Jon Rou
Física
Físic nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Princeton 1965, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica i científica al California Institute of Technology, on es graduà 1962, i on del 1991 al 2009 ocupà la càtedra Feynman de física teòrica, que des d’aquest any exerceix com a emèrit Els seus camps d’interès són l’astrofísica relativista i gravitatòria, amb especial referència als forats negres i les ones gravitacionals , i ha desenvolupat una controvertida teoria sobre els viatges en el temps forat de cuc Fou un dels impulsors del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , i n’és un dels…
magnetó
Física
Moment magnètic atòmic elemental.
Cal distingir entre el magnetó de Bohr i el de Weiss, bé que només el primer correspon a la realitat
ferromagnetisme
Física
Qualitat que tenen algunes substàncies de posseir una susceptibilitat magnètica positiva molt gran.
En aquestes substàncies el camp d’inducció magnètica B és, per tant, molt més intens que en el buit, per a un mateix valor de l’excitació magnètica H Els metalls Fe, Co, Ni, Gd, Dy i alguns minerals i aliatges metàllics són ferromagnètics Les substàncies ferromagnètiques tenen una permeabilitat relativa molt elevada, de l’ordre de 1000, variable en funció del camp H i de les condicions a què ha estat sotmès el material, i si hom hi anulla el camp H , no s’hi anulla el B , i així resten magnetitzades magnetisme romanent, per la qual cosa poden ésser emprades per a fabricar imants Per a cada…
Aimé Cotton
Física
Físic francès.
Estudià la dispersió rotatòria anormal i el dicroisme circular Amb H Mouton descobrí la birefringència magnètica efecte Cotton-Mouton Dissenyà la balança electromagnètica que duu el seu nom balança de Cotton Amb P Weiss estudià l’efecte Zeeman
llei de Curie
Física
En les substàncies paramgnètiques, estudiades en el domini clàssic de les temperatures ordinàries, relació de proporcionalitat entre la imantació de la substància M i la inducció magnètica B del camp magnètic aplicat.
S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància
Barry C. Barish

Barry C. Barish
© Linear Collider Collaboration
Física
Físic nord-americà.
Graduat i doctorat 1962 per la Universitat de Califòrnia, el 1963 s’incorporà al California Institute of Technology, on s’ha dedicat principalment al desenvolupament i el disseny d’acceleradors de partícules Investigador principal 1994 i director 1997 del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , ha dirigit alguns dels experiments i les observacions més rellevants en aquesta installació, entre d’altres la primera detecció de la fusió de dos forats negres 2015, important en la confirmació experimental de l’existència de les ones gravitacionals Té també una participació…
magnetisme

Magnetisme inducció d’un corrent elèctric pel desplaçament d’un imant en el si d’una bobina (efecte faraday)
© Fototeca.cat
Física
Part de la física que tracta de les propietats dels camps magnètics i de les interaccions entre els imants.
Ja a la Grècia antiga hom coneixia la propietat de l’imant natural o magnetita nom derivat de Magnèsia, ciutat de l’Àsia Menor d’atreure el ferro L’any 121 els xinesos ja sabien que, quan una barra de ferro és collocada prop d’un imant natural, adquireix les propietats de l' imant i les conserva Hom coneix també des de temps ancestrals la propietat que té la Terra d’actuar com un imant, propietat coneguda com a magnetisme terrestre o geomagnetisme L’estudi del magnetisme es limità, durant molt de temps, a l’estudi dels imants així obtinguts magnetoestàtica , però l’any 1819 HC Ørsted…