Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
sivapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’actual Pakistan fa entre 12 i 8 milions d’anys.
Tenien els ullals ben desenvolupats i les molars amb l’esmalt molt gruixut L’aparició d’un crani en bon estat de conservació a l’altiplà de Potwar Pakistan mostrà que aquesta forma estava emparentada amb els actuals orangutans
heterocronia
Paleontologia
En biologia evolutiva, procés d’acceleració o retardament, en l’expressió fenotípica, d’alguns caràcters de l’individu.
Segons si hi ha retardament o acceleració es parla, respectivament, de pedomorfosi o de peramorfosi També es pot produir retardament o acceleració dins d’una espècie ajornant o avançant l’edat de maduració sexual les heterocronies en el desenvolupament han tingut un paper cabdal en l’evolució de molts grups per exemple, el dels humans i en l’aparició de nombroses novetats evolutives
biòcron
Paleontologia
Període de temps transcorregut entre l’aparició d’un gènere o d’una espècie animal o vegetal i la seva desaparició.
En estratigrafia són d’interès els fòssils de biòcron curt, car solen ésser específics i típics d’un determinat estatge sedimentari És la durada d’una biozona
icnita
Paleontologia
Pista, petjada, impressió fòssil d’un animal o traça de la seva activitat en un sediment.
L’estudi de les petjades fòssils ha donat lloc a una branca de la paleontologia, la paleoicnologia, que ha proporcionat informació molt valuosa sobre el comportament dels animals del passat és el cas de les petjades de Laetoli, a Tanzània, gràcies a les quals sabem que ja hi havia homínids bípedes fa prop de quatre milions d’anys, o dels nombrosos rastres de petjades deixades pels grans sauròpodes, per les quals sabem que aquests dinosaures tenien un comportament gregari Els fòssils de les petjades dels vertebrats proporcionen informació bioestratigràfica, paleoambiental, paleotològica, de…
trilobits
Paleontologia
Classe d’artròpodes paleozoics, l’única del subembrancament dels trilobitomorfs.
Tingueren una importància excepcional durant l’era primària, tant per l’abundància com per la varietat de formes Són la base de la datació bioestratigràfica i tenen un gran interès paleoecològic i paleogeogràfic Presenten una triple divisió, a la qual alludeix el nom, a causa de l’existència de dos solcs longitudinals D’altra banda, el cos és compost per tres regions l’escut cefàlic, el tòrax i el pigidi Foren molt importants al Cambrià i a l’Ordovicià, i llur aparició marca el començament del fanerozoic
pelicosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils sinapsidis fòssils que visqueren al Carbonífer superior i al Permià inferior.
Bé que els primers representants de l’ordre eren animals allargats, amb aspecte de llangardaix, produïren diverses branques evolutives, algunes amb representants carnívors És característic d’alguns pelicosaures el desenvolupament extrem d’espines per damunt de les vèrtebres, que sembla que servien per a suportar una mena de vela membranosa a la qual hom ha donat diversos significats, però l’aparició de les espines possiblement només era deguda a un creixement inharmònic Dos clases de pelicosaures, els esfenacodòntids i els edafosàurids, es caracteritzaven per presentar vèrtebres…
Patagònia

El mont Fitz Roy, al S de la Patagònia, fronterer entre l’Argentina i Xile
(CC0)
Regió
Gran regió fisiogràfica de l’Amèrica meridional, a l’extrem sud de l’Argentina i Xile.
La geografia S'inicia al S del riu Colorado a l’Argentina i acaba a la Terra del Foc Constitueix una regió administrativa argentina, amb les províncies de Chubut, Neuquén, Río Negro, Santa Cruz i Terra del Foc És un dels tres grans escuts paleozoics de l’Amèrica meridional S'aixeca des de 0 m a l’Atlàntic fins a 1500 m als Andes Hi ha intrusions de laves volcàniques, mantells de basalt, sediments quaternaris procedents de l’Atlàntic i sediments continentals grava patagònica, palets que a causa de l’erosió eòlica han produït el fang característic Es tracta d’un peneplà que arriba a mossegar…
Pierre Teilhard de Chardin

Pierre Teilhard de Chardin
© Fototeca.cat
Filosofia
Paleontologia
Paleontòleg i pensador cristià alvernès.
Jesuïta 1899, cursà ciències naturals a la Sorbona i serví com a sanitari a la Primera Guerra Mundial Professor de paleontologia a l’Institut Catholique de París 1922-28, deixà la docència per consagrar-se a la investigació, que inicià viatjant amb EVincent a la Xina, on descobrí vestigis certs de l’home paleolític recorregué una gran part de l’Orient l’Àsia central, l’Índia occidental i septentrional, Birmània, etc i seguí de prop, l’any 1929, el descobriment del sinantrop sinanthropus pekinensis , el caràcter d' homo faber del qual fou el primer a establir Després de la Segona Guerra…
Macedònia
Regió
Regió de la península Balcànica, entre Albània i Bulgària, compartida per Grècia i la Macedònia independent.
S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la potència més gran de Grècia Sobirans…
teràpsids
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinàpsids, fòssils, que visqueren des del Permià al Juràssic, caracteritzats per l’aparició progressiva de caràcters de mamífers, com ara el paladar secundari, la reducció del nombre d’ossos de la mandíbula inferior i l’articulació d’aquesta amb la resta del crani.
Tanmateix, totes aquestes característiques no es desenvoluparen en forma d’una línia definida, sinó a través d’una sèrie de tendències paralleles, sortides totes d’una base comuna