Resultats de la cerca
Es mostren 394 resultats
mar Morta

La mar Morta des de la riba israeliana
Mar interior
Llac salat del S de Palestina, entre Jordània, a l’E, i Israel, a l’W.
Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà Aquesta cubeta lacustre és el medi aquàtic més profund de la superfície terrestre, sense tenir en compte els oceans Les aigües del llac, en efecte, estan situades, l’abril del 2025, a 439,98 m sota el nivell del mar, poc més de 40 m més avall que l’any 1976, quan s’establí que tenia 398,95 m de profunditat Els darrers mesuraments indiquen que la mar Morta s’enfonsa més d’un metre per any Estudis geològics duts a terme al final de la dècada…
pedrera de Gènova
Paleontologia
Terme de Mallorca on els anys seixanta, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Miotragus
.
Trobades per BAngel el 1962 i conservades al Collegi de La Salle, les classificà com a Mbalearicus Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, MCrusafont i BAngel establiren una nova espècie anomenada Mbatei , una espècie intermèdia entre Mkopperi , del Pliocè superior i inici del Plistocè inferior, i MBalearicus , l’espècie més moderna del Plistocè mitjà
Burgess Shale
Paleontologia
Formació esquistosa de la zona oriental del Canadà que ha lliurat una importantíssima fauna del començament del període cambrià, de fa uns 530 milions d’anys.
La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles DWalcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors La preservació…
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…
saurolofins
Paleontologia
Clade de dinosaures hadrosàurids.
Aquests animals es caracteritzen per presentar un gran desenvolupament de la cavitat nasal, en particular el fet que aquesta última es troba envoltada per una excavació depressió circumnarial que afecta principalment no exclusivament els ossos premaxillar i nasal Els saurolofins també es caracteritzen per no tenir cresta cranial o bé presentar una cresta cranial sòlida formada per contribucions variables dels ossos nasal i frontal Les restes d’aquests hadrosàrids es troben distribuïdes per Europa, Àsia, ambdues Amèriques, i possiblement l’Antàrtida El seu registre fòssil compren el Santonià…
tsintaosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids lambeosaurins que visqué al Campanià inferior (Cretaci superior) de la Xina.
Durant molt de temps hom ha considerat que aquest animal tenia una cresta nasal recta que es projectava anterior i dorsalment de forma anàloga a la banya del mític unicorn No obstant això, nous estudis indiquen que és només part d’una cresta que probablement mostrava una morfologia més semblant a la dels casuaris, en forma de dom Els tsintaosaures es trobaven estretament emparentats amb els lambeosaurins catalans del gènere pararabdodont
nuralagus
Paleontologia
Gènere de lagomorfs de grans dimensions que visqué durant el Miocè superior (Messinià) i el Pliocè a punta Nati Es cala Pous, Ciutadella (Menorca).
Aquest conill gegant de gairebé un metre de llargada i 14 kg de pes es diferencia d’altres lepòrids continentals per presentar un crani, ampulles timpàniques i òrbites oculars relativament més petits, i extremitats un 25% més curtes
kritosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosaurids saurolofins que visqué al Campanià Tardà de l’Amèrica del Nord meridional (Nou Mèxic, EUA, i Coahuila, al N de Mèxic).
L’espècie tipus, Kritosaurus navajovius no ha preservat la regió del crani on normalment es troben les crestes en els hadrosaurids No obstant això, una segona espècie, Kritosaurus horneri , tenia l’os nasal replegat posteriorment formant una petita cresta per sobre del crani al nivell de les òrbites
deinonychus
Paleontologia
Gènere de dinosaures carnívors maniraptors dromeosàurids propi del Cretaci inferior de l’actual Montana, NW dels EUA.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina