Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
heterocronia
Paleontologia
En biologia evolutiva, procés d’acceleració o retardament, en l’expressió fenotípica, d’alguns caràcters de l’individu.
Segons si hi ha retardament o acceleració es parla, respectivament, de pedomorfosi o de peramorfosi També es pot produir retardament o acceleració dins d’una espècie ajornant o avançant l’edat de maduració sexual les heterocronies en el desenvolupament han tingut un paper cabdal en l’evolució de molts grups per exemple, el dels humans i en l’aparició de nombroses novetats evolutives
fossildiagènesi
Paleontologia
Conjunt de processos fisicoquímics que tenen lloc durant la fossilització d’una resta orgànica un cop aquesta ha quedat englobada dins del sediment; aquests processos són bàsicament tres: mineralització, recristal·lització i dissolució.
La mineralització suposa la substitució àtom a àtom de la matèria mineral original del fòssil altres vegades, el que té lloc és la recristallització de la matèria mineral original en un altre sistema cristallí finalment, el que pot tenir lloc és la dissolució de l’organisme i el reompliment posterior de la matèria mineral amb altres materials diferents de l’original en aquest darrer cas es produeix un motllo que no conserva cap molècula de l’organisme que donà lloc al fòssil
extinció
Paleontologia
Procés pel qual una població biològica o un conjunt de poblacions que formen una espècie deixen de tenir descendents.
Amb la mort dels darrers exemplars de l’espècie desapareix també l’espècie com a tal i el seu patrimoni genètic L’extinció ha estat un procés normal dins l’evolució de la biosfera, de manera que hi ha un turnover o reemplaçament continuat d’unes espècies per unes altres l’anomenada extinció de fons nogensmenys, en determinats moments de la història de la biosfera s’han produït grans episodis sobtats d’extinció en massa que han afectat més del 50% de les espècies, sense que hi hagi hagut un reemplaçament immediat per altres de noves Hi ha hagut cinc grans episodis d’extinció massiva,…
equilibris puntuats
Paleontologia
Model evolutiu proposat durant la dècada dels anys setanta pels paleontòlegs nord-americans Stephen J. Gould i Niles Eldredge.
Segons aquest model, basat en el model d’especiació allopàtrica del biòleg nord-americà Ernst Mayr, les espècies biològiques s’originarien molt ràpidament a partir de petites poblacions perifèriques de l’espècie precursora, i es mantindrien després gairebé inalterades al llarg del temps Aquest model permetia explicar la dificultat, molt freqüent en paleontologia, de trobar poblacions transicionals entre dues espècies si l’especiació és un fenomen molt ràpid a escala geològica que es dóna a partir de petites poblacions perifèriques, la probabilitat de trobar alguna d’aquestes al registre…
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció tridimensional del crani…
creodonts
Paleontologia
Ordre de mamífers placentaris que agrupa formes carnívores i omnívores de tipus primitiu dotades ja de queixals carnissers.
Anteriorment s’havien inclòs els creodonts dins l’ordre dels carnívors, però s’ha constatat que l’adaptació de la dentició al règim carnívor es produí independentment en ambdós ordres Els creodonts foren els depredadors dominants durant la primera part del Terciari Paleocè i Eocè, amb una distribució molt àmplia que comprenia tots els continents a excepció d’Austràlia i Sud-amèrica llavors un altre continent illa Els darrers creodonts es troben al Miocè superior de l’Àfrica
braquiosaures
Paleontologia
Grup de grans dinosaures sauròpodes del Juràssic superior i el Cretaci inferior d’Àfrica i Amèrica del Nord.
Com a caràcter distintiu d’altres sauròpodes, aquest grup es caracteritzava per presentar les potes anteriors tant o més llargues que les posteriors, tal com passa a les actuals girafes El gènere que dóna nom al grup, Brachiosaurus , podia arribar a 27 m de llarg i presentava les obertures nasals elevades, formant una mena de cresta per sobre els ulls El crani presentava una sèrie de cavitats que podrien haver tingut la funció de reduir pes Malgrat el fet que la cavitat òssia nasal es trobava per sobre de les òrbites de l’animal, un estudi recent revela que les narius haurien estat situades…
aragosaures
Paleontologia
Gènere de dinosaure sauròpode descrit al Cretaci inferior de Galve (Terol) sota el nom d’Aragosaurus ischiaticus.
La llargada d’aquest dinosaure s’ha estimat en 18 m de i un pes aproximat de 28 tones L’esquelet d’aquest animal és parcialment conegut, representat per una escàpula, ossos de les extremitats anteriors, pubis, isqui, fèmur i diverses vèrtebres caudals Les extremitats anteriors eren només una mica més curtes que les posteriors Les dents es caracteritzaven per ésser relativament amples i haurien estat útils per a menjar les fulles de les coníferes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina