Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
ankarapitec
Paleontologia
Hominoide del Miocè de Turquia.
Fou descrit per primer cop només a partir de dents i alguns fragments mandibulars Durant algun temps, es pensà que l' Ankarapithecus meteai era en realitat una espècie del gènere Sivapithecus , descrit en nivells d’edat semblant al Pakistan A favor d’aquesta adscripció hi havia el fet que el molars d’ankarapitec mostraven un esmalt gruixut com el del Sivapithecus Finalment, la troballa del fragment cranial d’ankarapitec mostra que l' Ankarapithecus meteai no pot ésser adscrit al Sivapithecus , encara que hi pot estar relacionat i que de fet té més afinitat amb una forma molt robusta descrita…
graptòlits
Paleontologia
Grup d’invertebrats fòssils, colonials i marins, presents només a les roques del Paleozoic i especialment en el Silurià, del qual són fòssils característics.
Són formats per una tija rígida, recta o corba, simple o ramificada, que duu lateralment petites teques comunicades entre elles per un canal i habitades per petits pòlips Desaparegueren en el Carbonífer Hom pot trobar-ne a Camprodon
goniatit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils de la família dels ammonítids, caracteritzats pel fet de tenir la conquilla enrotllada en espiral i plana, dividida en cambres per uns envans la juntura dels quals és simple i que es complica en el curs de llur evolució.
És un fòssil característic del Paleozoic, bé que els goniatits aparegueren en el Devonià i, sobretot, en el Carbonífer i els darrers representants són del Triàsic N'hi ha a Surroca, al Papiol i al N de Sant Joan de les Abadesses
glossopetra
Paleontologia
Dent de peix fòssil.
Hom la prenia, abans, per una llengua de serp petrificada
giròcer
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels giroceràtids, amb la conquilla formada per una espira independent o per unes quantes.
gastròlit
Paleontologia
Pedra arrodonida i molt llisa que es trobava a l’estómac d’alguns saures.
Aquestes pedres ajudaven la digestió, amb una funció semblant a la de les que hi ha dins el pedrer de molts ocells
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià