Resultats de la cerca

Tanmateix, totes aquestes característiques no es desenvoluparen en forma d’una línia definida, sinó a través d’una sèrie de tendències paralleles, sortides totes d’una base comuna

Té una forma cònica, amb anells o solcs que, en alguns casos, fa pensar en cargols allargats La mida oscilla entre uns quants millímetres i uns pocs centímetres

Tenien el cap petit, el coll llarg i flexible, el cos voluminós, quatre extremitats pentadàctils i la cua grossa La seva longitud aproximada és avaluada en uns 20 m, i el pes, en unes 30 tones Les primeres restes de brontosaures foren trobades en formacions del Cretaci inferior, a Wyoming EUA Actualment aquest nom, que durant un temps s’utilitzà per a denominar el gènere de dinosaure sauròpode Apatosaurus , es considera inapropiat i es troba en desús

Són característics del Cretaci superior

L’individu més ben estudiat del grup és l'arqueòpterix

La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…

Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures

Les petjades de Laetoli fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids Estimacions de la cadència número de passos per minut en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals Aquesta forma bípeda relativament avançada contrasta amb…

Durant la seva existència acollí la collecció de mamífers fòssils més important de l’estat, i una de les més importants d’Europa, molts d’ells provinents de les conques catalanes, com el Vallès-Penedès i les depressions prepirinenques La seva línia d’investigació se centrà bàsicament en l’estudi de les faunes de vertebrats fòssils terrestres, i entre les troballes més importants destaca la d’un esquelet molt sencer de l’hominoide Dryopithecus al jaciment vallesà de Can Llobateres , que aportà noves dades sobre l’evolució dels primats superiors i dels humans, com posteriorment també ho feren l…