Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
ceratopsians
Paleontologia
Clade de dinosaures ornitisquis marginocefalis.
Aquests dinosaures han estat registrats des del Juràssic superior d’Àsia fins al Cretaci terminal d’Amèrica del Nord i Àsia Aquest clade comprèn les formes quadrúpedes amb banyes, i també altres grups que tenen en comú la presència de narius externes separades del marge ventral del premaxillar, un os rostral, un jugal que conté una gran expansió lateroventral, i un premaxillar en forma de bec de lloro Com a mínim algunes espècies de ceratòpsids, com ara la Centrosaurus , visqueren en bandades de centenars d’individus i esdevingueren molt abudants durant els últims milions d’anys del Cretaci…
pierolapitec
Paleontologia
Gènere d’homínids descobert al Miocè mitjà (12,5-13 milions d’anys) del Barranc de Can Vila (els Hostalets de Pierola, Anoia).
Pierolapithecus catalaunicus està representat per un esquelet relativament complet, que revela que els grans simis primitius combinaven una postura erecta amb trets basals propis dels micos Així es demostra que no tots els caràcters distintius dels grans simis es trobaven en l’avantpassat comú dels homínids P catalaunicus es troba filogenèticament prop de l’avantpassat comú dels grans simis i els humans
losillasaure
Paleontologia
Gènere monoespecífic de sauròpodes dicraeosàurids (pertanyent a Diplodocoidea) trobat al trànsit Juràssic-Cretaci del Barranco de Escáiz (Losilla, Aras de Alpuente, València).
El material descobert consisteix en un fragment cranial occipital i diversos elements de l’esquelet postcranial axial i apendicular Aquest sauròpode s’identifica perquè té, a les vèrtebres caudals anteriors, neuroapòfisis de contorn lateral arquejat en sentit dorsocaudal i per una relació de 0,5 entre la dimensió anteroposterior de la base neuroapofisial respecte de la seva alçària total Les restes trobades corresponen a un individu de dimensions enormes
homoteri
Paleontologia
Fèlid macairodòntid (mamífer carnívor) amb grans dents anomenades de sabre que visqué al Plistocè europeu.
El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos
autapomorfia
Paleontologia
En sistemàtica filogenètica, caràcter derivat (apomorfia) que es troba únicament en un tàxon.
Les autapomorfies no permeten inferir relacions filogenètiques perquè aquests caràcters no es comparteixen entre tàxons S'utilitzen per a diagnosticar espècies definides a partir d’un concepte filogenètic El mateix es pot aplicar en altres unitats taxonòmiques més inclusives
talatosúquids
Paleontologia
Subordre de cocodrils extingits del Mezosoic que inclou la família Metriorhynchidae.
En realitat, els talatosúquids foren cocodrils adaptats a la vida de la mar A diferència dels cocodrils actuals, els talatosúquids presentaven extremitats transformades en aletes natatòries i el seu cos era desproveït de plaques dèrmiques El crani era allargat, amb un musell estret, ben adaptat per a una dieta fonamentalment piscívora La cua tenia forma d’aleta caudal amb dos lòbuls verticals similars a la dels ictiosaures Únicament se n'han trobat restes en el Juràssic de Terol pertanyents a la família dels metriorínquids
quiroteri
Paleontologia
Icnofòssil determinat pel paleontòleg alemany Johann Jakob Kaup per les empremtes trobades al Triàsic inferior a Hessburg, Alemanya.
Wolfgang Soegel atribuí aquestes empremtes a un pseudosúquid arcosaure primitiu, les quals han estat trobades arreu dels continents La primera troballa a la península Ibèrica fou a Molina de Aragón, Guadalajara, el 1897 Posteriorment han estat trobades nombroses restes a Catalunya cal destacar la troballa, el 1979, de Chrirotherium catalaunicum del Bundsandstein de Cervelló
pseudelur
Paleontologia
Gènere de fèlid de dents de sabre, molt característic de la fauna de carnívors del Miocè.
Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors macairodòncia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina