Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Gregory Mark Erickson
Paleontologia
Paleontòleg i biòleg evolutiu nord-americà.
Doctorat en biologia integrativa per la Universitat de Berkeley 1997, ha fet recerca a les universitats de Stanford 1998-99 i de Brown 1999-2000, i des del 2004 a l’American Museum of Natural History i a The Field Museum de Chicago És professor d’anatomia i paleobiologia dels vertebrats a la Florida State University Ha fet contribucions fonamentals al coneixement del creixement, biologia de poblacions, i biomecànica alimentària de rèptils arcosaures, com ara la taxa de creixement accelerada en tiranosaures i la fisiologia reptiliana en l’arqueòpterix, entre d’altres
Wann Langston Jr.
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Treballà pel Museu Nacional del Canadà 1954, i fou professor de la Universitat de Texas 1969-86 Des de mitjan segle XX dugué a terme importants aportacions en el coneixement anatòmic i evolutiu de nombrosos grups d’amfibis i rèptils fòssils, entre els quals destaquen dinosaures teròpodes, hadrosaures i ceratòpsids, pterosaures i cocodrils
Niles Eldredge
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Conservador d’invertebrats fòssils a l’American Museum of Natural History de Nova York i professor de biologia a la universitat del mateix estat Al començament de la dècada dels setanta llançà, juntament amb Stephen Jay Gould, el model evolutiu dit d' equilibris puntuats , segons el qual les espècies apareixen abruptament i després romanen inalterades durant milions d’anys Ha publicat nombrosos treballs i llibres sobre les relacions entre ecologia i evolució, entre els quals destaquen Unfinished Synthesis , Times Frames , Macroevolutionary Dynamics i Reinventing Darwin…
Jordi Agustí i Ballester
Paleontologia
Paleontòleg.
Alumne de Miquel Crusafont, es doctorà sota la seva direcció l’any 1981 a la Universitat de Barcelona És director de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont des de l’any 1985 La seva tasca de recerca s’ha centrat en l’estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic Té publicats més de cent cinquanta treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres i és autor de les obres La evolución y sus metáforas 1994, Fòssils A la recerca del temps perdut 1995 i Memoria de la Tierra 1997 Ha coordinat així mateix diverses obres collectives com…
Miquel Crusafont i Pairó

Miquel Crusafont i Pairó
© Arxiu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
Paleontologia
Paleontòleg.
Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils Excavà…
Stephen Jay Gould
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor a la Universitat de Harvard Autor, juntament amb Niles Eldredge, del model evolutiu anomenat d’equilibris puntuats, segons el qual les espècies apareixen molt ràpidament en l’evolució i resten inalterades durant milions d’anys A part d’aquest, el seu camp d’interès es mogué dins de la problemàtica de les relacions entre ontogènia i filogènia i, posteriorment, en el paper de l’atzar en l’origen dels patrons fonamentals de la vida animal Sostingué, així mateix, que determinats petits canvis en un organisme poden condicionar ulteriors canvis en l’evolució de les espècies Fou també molt…
equilibris puntuats
Paleontologia
Model evolutiu proposat durant la dècada dels anys setanta pels paleontòlegs nord-americans Stephen J. Gould i Niles Eldredge.
Segons aquest model, basat en el model d’especiació allopàtrica del biòleg nord-americà Ernst Mayr, les espècies biològiques s’originarien molt ràpidament a partir de petites poblacions perifèriques de l’espècie precursora, i es mantindrien després gairebé inalterades al llarg del temps Aquest model permetia explicar la dificultat, molt freqüent en paleontologia, de trobar poblacions transicionals entre dues espècies si l’especiació és un fenomen molt ràpid a escala geològica que es dóna a partir de petites poblacions perifèriques, la probabilitat de trobar alguna d’aquestes al registre…
dinoteri
Paleontologia
Mamífer proboscidi, de la família dels dinotèrids, de gran talla que en algunes espècies podia arribar als 5 m d’alçada (Deinotherium giganteum).
Tenia aspecte exterior d’elefant i es caracteritzava per la manca d’incisives a la mandíbula superior per contra, les de la mandíbula inferior eren corbades i dirigides verticalment cap avall Visqué durant el Miocè, el Pliocè i el Plistocè fa entre 22 i 1 milions d’anys Hom n’ha trobats de fòssils a Europa, l’Índia i Àfrica Els dinoteris constitueixen un grup a part dels proboscidis que evolucionaren independentment de la línia que donà lloc als mastodonts i als elefants, la qual cosa és una constant en la composició faunística del Miocè inferior En el Miocè superior…
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les…
Paleontologia 2018
Paleontologia
Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix, l’actual…