Resultats de la cerca

Eren plantes llenyoses, semblants a falgueres, amb creixement secundari No tenien veritables flors, però sí llavors Els microsporangis i els megasporangis eren situats en individus diferents, i sovint formaven grups Comprèn els ordres de les caytonials i de les cicadofilicals

Sovint tenien fulles pinnades semblants a les de les falgueres els esporofilles eren poc diferenciats i no formaven flors pròpiament dites, però, per contrast, s’hi originaven llavors a partir dels macrosporangis i les tiges tenien creixement secundari en gruix, caràcters que les lliguen a les gimnospermes

Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria

Una de les valves tenia habitualment forma de paperina i es fixava al fons marí L’altra servia d’opercle Aquests animals es troben agrupats en colònies en companyia de coralls i algues i sembla que, en molts casos, formaven edificis semblants als actuals esculls barrera o esculls de franja Algunes famílies són particularment importants al vessant sud dels Pirineus regió de Tremp

Invertebrats ancestrals Fa entre 551 i 539 milions d’anys, al sud de la Xina, una estranya criatura en forma de cuc va morir al fons oceànic i va quedar-ne el cos fossilitzat junt amb la seva impressió al fang Aquests fòssils es consideren un nou gènere i espècie d’animal Yilingia spiciformis Els oceans ediacarians estaven plens de vida, però aquells organismes presentaven característiques tan inusuals que és complicat establir relacions amb els animals actuals En canvi, Yilingia spiciformis mostra ja un cos segmentat amb simetria bilateral semblant als cucs anèllids i els artròpodes L’…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…