Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
anoiapitec
Paleontologia
Gènere de primats homínids driopitecins del Miocè mitjà de Catalunya.
Es caracteritza per presentar una important reducció del prognatisme facial, i es distingeix principalment d’altres hominoides d’Euràsia per una cresta sagital A l’abocador de Can Mata, a prop dels Hostalets de Pierola Anoia, foren trobades restes del crani i la mandíbula d’aquest primat
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció…
Paleontologia 2010
Paleontologia
Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…
sivapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’actual Pakistan fa entre 12 i 8 milions d’anys.
Tenien els ullals ben desenvolupats i les molars amb l’esmalt molt gruixut L’aparició d’un crani en bon estat de conservació a l’altiplà de Potwar Pakistan mostrà que aquesta forma estava emparentada amb els actuals orangutans
kenyapitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides de mida petita a mitjana que visqueren a l’Àfrica durant el Miocè inferior, fa uns vint milions d’anys.
El gènere Kenyapithecus fou originàriament descrit per LSB Leakey a la localitat de Fort Ternan Kenya Posseïa unes mandíbules robustes i dents dotades d’esmalt gruixut, un caràcter que es troba també en els primers homínids El gruix considerable de l’esmalt dental d’aquest animal suggereix que es podia alimentar de material dur, però no necessàriament de forma exclusiva Estudis de la microestructura de l’esmalt de diversos primats mostren que les adaptacions alimentàries del Kenyapithecus africanus diferien de les d’altres primats que s’alimentaven de fruita seca per exemple, el grup dels…
uranopitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’àrea de l’actual Grècia a l’inici del Miocè superior (fa uns 9 milions d’anys).
Tenia els ullals ben desenvolupats i l’esmalt de les dents era molt gruixut Un fragment cranial bastant complet trobat al jaciment de Ravin de la Pluie ha fet pensar als seus descobridors, el francès Louis de Bonis i el grec Georges Koufos, que aquesta forma estava directament emparentada amb el gorilla i tots els grans simis africans inclosos els homínids
Paleontologia 2009
Paleontologia
Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era diferent en mascles…
Paleontologia 2015
Paleontologia
Invertebrats fòssils La major part de grups d'animals van aparèixer fa entre 541 i 485 milions d'anys, durant el període Cambrià Una de les espècies més celebrades d'aquest lapse temporal és Hallucigenia sparsa de la fauna de Burgess Shale Canadà, caracteritzat per un cos vermiforme i llargues espines dorsals Una de les incògnites sobre aquest animal és la posició del cap i la cua Altres troballes d' H sparsa han donat a conèixer que aquesta espècie tenia un cap allargat amb dos ulls a la part dorsal La boca presentava estructures lamellars i les dents es trobaven a la regió frontal de la…