Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Chicago des del 1978 Es formà amb David Raup en la utilització de bases de dades per a l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies al llarg de la història de la vida i és autor amb ell de la teoria de les extincions massives periòdiques a la biosfera Sepkoski també contribuí a l’establiment dels patrons bàsics de diversitat de les faunes marines al llarg del Fanerozoic, dividint-les en tres parts faunes cambrianes, faunes paleozoiques i faunes modernes

 Aquest concepte, que ha vist una aplicació cada vegada més estesa en estudis sobre patrons evolutius en el registre fòssil, difereix del de diversitat, el qual quantifica el nombre de taxons

Té la seu a Sabadell Successor de l' Institut de Paleontologia Miquel Crusafont , que oficialment s’hi integrà el novembre de 2008, en són els patrons la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, i du a terme recerca en diversos camps de la disciplina, moltes vegades en projectes i equips d’altres centres, sovint de composició internacional N'és el director Salvador Moyà i Solà L’any 2010, l’ICP inaugurà una reforma de l’espai interior de la seva seu i presentà el nou Espai Miquel Crusafont

Professor a la Universitat de Harvard Autor, juntament amb Niles Eldredge, del model evolutiu anomenat d’equilibris puntuats, segons el qual les espècies apareixen molt ràpidament en l’evolució i resten inalterades durant milions d’anys A part d’aquest, el seu camp d’interès es mogué dins de la problemàtica de les relacions entre ontogènia i filogènia i, posteriorment, en el paper de l’atzar en l’origen dels patrons fonamentals de la vida animal Sostingué, així mateix, que determinats petits canvis en un organisme poden condicionar ulteriors canvis en l’evolució de les espècies…

Graduat per la Universitat de Chicago i doctorat per la Universitat de Harvard 1955, fou professor d’aquestes i d’altres universitats És autor de  Principles of Paleontology  1978 i Extinction Bad Genes or Bad Luck  1992 Els anys setanta fou pioner en la utilització dels ordinadors i les bases de dades en l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies Amb el seu deixeble John Sepkoski enuncià la seva famosa hipòtesi de Nèmesi, o de les extincions periòdiques a la biosfera Segons Raup i Sepkoski, al llarg de la història de la vida les extincions massives s’han donat amb…

Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…

Invertebrats ancestrals Fa entre 551 i 539 milions d’anys, al sud de la Xina, una estranya criatura en forma de cuc va morir al fons oceànic i va quedar-ne el cos fossilitzat junt amb la seva impressió al fang Aquests fòssils es consideren un nou gènere i espècie d’animal Yilingia spiciformis Els oceans ediacarians estaven plens de vida, però aquells organismes presentaven característiques tan inusuals que és complicat establir relacions amb els animals actuals En canvi, Yilingia spiciformis mostra ja un cos segmentat amb simetria bilateral semblant als cucs anèllids i els artròpodes L’…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…