Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
anoiapitec
Paleontologia
Gènere de primats homínids driopitecins del Miocè mitjà de Catalunya.
Es caracteritza per presentar una important reducció del prognatisme facial, i es distingeix principalment d’altres hominoides d’Euràsia per una cresta sagital A l’abocador de Can Mata, a prop dels Hostalets de Pierola Anoia, foren trobades restes del crani i la mandíbula d’aquest primat
pseudelur
Paleontologia
Gènere de fèlid de dents de sabre, molt característic de la fauna de carnívors del Miocè.
Es caracteritza per presentar una reducció dels premolars i un petit taló en la peça carnissera inferior L’espècie més petita fou Pseudaelurus turnauensis , de la mida d’un gat domèstic, d’àmplia distribució temporal, des del Miocè inferior fins al pis geològic del Vallesià Al Miocè inferior dels Casots, Subirats, s’ha trobat l’espècie Pseudaelurus romieviensis , de la mida d’un linx Algunes de les espècies més grans, com Psquadridentatus de Sant Mamet, Sant Cugat del Vallès, i d’Hostalets de Pierola, Anoia, presentaven un gran desenvolupament de les canines superiors…
amficiònids
Paleontologia
Subfamília extingida de carnívors fòssils dins de la família dels cànids.
Els amficiònids eren formes cosmopolites que sorgiren a l’Oligocè i es diversificaren durant el Miocè Es caracteritzaven per una reducció de les premolars i per unes canines i molars robustes i ben desenvolupades Presentaven un fort dimorfisme sexual, manifest en la talla La seva aparença era la d’un gos gegant, però amb una major capacitat trituradora El gènere Amphicyon és representat al jaciment valencià de Bunyol, a Los Valles de Fuentidueña de Segòvia i també al jaciment dels Casots, a l’Alt Penedès, on n'aparegué una forma gegantina
teràpsids
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinàpsids, fòssils, que visqueren des del Permià al Juràssic, caracteritzats per l’aparició progressiva de caràcters de mamífers, com ara el paladar secundari, la reducció del nombre d’ossos de la mandíbula inferior i l’articulació d’aquesta amb la resta del crani.
Tanmateix, totes aquestes característiques no es desenvoluparen en forma d’una línia definida, sinó a través d’una sèrie de tendències paralleles, sortides totes d’una base comuna
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
Paleontologia 2014
Paleontologia
Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…
Paleontologia 2012
Paleontologia
Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els branquiòpodes…
Paleontologia 2009
Paleontologia
Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era diferent en mascles…
Paleontologia 2015
Paleontologia
Invertebrats fòssils La major part de grups d'animals van aparèixer fa entre 541 i 485 milions d'anys, durant el període Cambrià Una de les espècies més celebrades d'aquest lapse temporal és Hallucigenia sparsa de la fauna de Burgess Shale Canadà, caracteritzat per un cos vermiforme i llargues espines dorsals Una de les incògnites sobre aquest animal és la posició del cap i la cua Altres troballes d' H sparsa han donat a conèixer que aquesta espècie tenia un cap allargat amb dos ulls a la part dorsal La boca presentava estructures lamellars i les dents es trobaven a la regió frontal de la…