Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
teràpsids
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinàpsids, fòssils, que visqueren des del Permià al Juràssic, caracteritzats per l’aparició progressiva de caràcters de mamífers, com ara el paladar secundari, la reducció del nombre d’ossos de la mandíbula inferior i l’articulació d’aquesta amb la resta del crani.
Tanmateix, totes aquestes característiques no es desenvoluparen en forma d’una línia definida, sinó a través d’una sèrie de tendències paralleles, sortides totes d’una base comuna
fauna de Jehol
Paleontologia
Ecosistema fòssil procedent del nord-est de la Xina i que data del Cretaci inferior, fa entre 133 i 120 milions d’anys.
El material fòssil de la fauna de Jehol es troba representat a les formacions Yixian i Jiufotang L’hàbitat consistia en zones humides amb nombrosos llacs que possibilitaren la sedimentació tranquilla i les condicions anòxiques per a la preservació excepcional de restes orgàniques Aquesta fauna ha assolit fama mundial gràcies a les troballes de diverses espècies de petits dinosaures amb plomes que documenten la transició entre aquests i els ocells Tanmateix, hom ha trobat, també, restes de plantes angiospermes, invertebrats gasteròpodes, bivalves, ostracodes, insectes…
driopitec
Paleontologia
Gènere d’hominoide europeu (Dryopithecus sp), descrit per primera vegada a la localitat francesa de Saint-Gaudens a partir d’una mandíbula.
Posteriorment es multiplicaren les troballes les més abundants foren les realitzades pel professor Miquel Crusafont a diverses localitats de la depressió del Vallès-Penedès Malgrat això, fins els anys vuitanta, el coneixement que es tenia d’aquest grup de primats es reduïa a fragments dentals i cranials Finalment, l’any 1995 es descobrí al jaciment de Can Llobateres un esquelet molt complet d’un individu mascle de l’espècie Dryopithecus laietanus , que relaciona aquesta forma amb altres hominoides eurasiàtics, com l' Ouranopithecus i el Sivapithecus Una reconstrucció tridimensional del crani…
Burgess Shale
Paleontologia
Formació esquistosa de la zona oriental del Canadà que ha lliurat una importantíssima fauna del començament del període cambrià, de fa uns 530 milions d’anys.
La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles DWalcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors La preservació…
Paleontologia 2009
Paleontologia
Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era diferent en mascles…
Paleontologia 2012
Paleontologia
Invertebrats fòssils Les restes de teixit nerviós es troben rarament preservades en artròpodes fòssils, particularment en les formes més arcaiques, com ara les que daten del principi del Cambrià Tanmateix, nous exemplars fòssils de Fuxianhuia protensa , una forma xinesa que pertany a un grup d'artròpodes primitius que daten de fa uns 520 milions d'anys, preserven les restes neuronals més completes d'aquest període Aquests fòssils inclouen el cervell i els lòbuls òptics La neuroanatomia del cervell relativament complex de F protensa dóna suport a la hipòtesi cladística que els branquiòpodes…
Paleontologia 2018
Paleontologia
Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix…
Pierre Teilhard de Chardin

Pierre Teilhard de Chardin
© Fototeca.cat
Filosofia
Paleontologia
Paleontòleg i pensador cristià alvernès.
Jesuïta 1899, cursà ciències naturals a la Sorbona i serví com a sanitari a la Primera Guerra Mundial Professor de paleontologia a l’Institut Catholique de París 1922-28, deixà la docència per consagrar-se a la investigació, que inicià viatjant amb EVincent a la Xina, on descobrí vestigis certs de l’home paleolític recorregué una gran part de l’Orient l’Àsia central, l’Índia occidental i septentrional, Birmània, etc i seguí de prop, l’any 1929, el descobriment del sinantrop sinanthropus pekinensis , el caràcter d' homo faber del qual fou el primer a establir Després de la Segona Guerra…
Paleontologia 2014
Paleontologia
Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…
Paleontologia 2013
Paleontologia
Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…