Resultats de la cerca

Al final dels anys setanta i durant la dècada dels vuitanta, i amb el suport del seu mentor, John HOstrom, fou un dels impulsors més notables del “renaixement” dels dinosaures, fruit d’una sèrie de noves teories sobre la paleobiologia d’aquests animals Específicament, afirmà que els dinosaures eres animals endotèrmics, fet que suposà una nova visió d’aquests rèptils com a criatures intelligents, àgils i adaptables al medi Les seves idees revolucionàries han influït tota una nova generació de paleontòlegs La popularització dels dinosaures en la cultura popular actual deu molt als seus llibres…

Ordinàriament, hom tracta d’identificar la composició biòtica de les diferents regions en els diferents temps geològics i de cercar les raons d’aquesta distribució dels organismes La distribució depèn del lloc d’origen dels diversos tàxons, de llurs capacitats migratòries, dels condicionaments geogràfics per a la dispersió, ja siguin favorables o inhibidors barreres, i també dels paràmetres que defineixen el medi en què viuen o poden viure els organismes El desenvolupament recent de la teoria de la tectònica global o de plaques permet d’arribar a una visió unitària de la paleobiogeografia…

La importància d’aquest jaciment rau en el fet que no sols s’han preservat organismes amb parts esquelètiques dures, sinó també molts altres organismes de cos tou dels quals no es tenia notícia Fou descobert pel paleontòleg nord-americà Charles DWalcott, de la Smithsonian Institution, l’any 1909, i ha lliurat restes de fins a vuit tipus nous d’organismes i nombrosos tipus d’artròpodes fins llavors desconeguts, com els enigmàtics Opabinia i Anomalocaris Juntament amb ells, es troben membres de grups d’invertebrats primitius encara existents, com els priapúlids i els onicòfors La preservació…

El cap presentava cinc segments fusionats, coberts per una cuirassa L’eix mitjà del cap o glabella tenia moltes espines i un tubercle, que hom suposa que era l’òrgan de la visió A la part ventral de la glabella hi havia la boca, i per davant de la boca una cavitat convexa, anomenada hipòstoma, del costat de la qual sortien dues antenes pluriarticulades a cadascun dels quatre segments situats darrere la boca hi havia quatre apèndixs bífids, amb funció locomotora i branquial Cadascuna de les pleures del cap portava un gran ull compost, moltes vegades localitzat a l’extrem d’un peduncle El tòrax…

És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa visió…

La paleontologia ha donat una perspectiva històrica al fenomen vital, de tal manera que ha fet entrar en el marc de les coordenades terrestres una quarta dimensió, la del temps La paleontologia pot ésser vista a través de dos prismes i presenta dos vessants la paleontologia estratigràfica, que estudia objectivament els fòssils i amb ells determina l’edat relativa de les capes geològiques, i la paleontologia biològica, o paleobiologia, que observa i determina els fòssils com a restes d’uns éssers que visqueren en un passat més o menys remot És des d’aquesta darrera visió que la paleontologia…

Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix, l’actual…