Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Massana, de la qual és professora Així mateix, entre els anys 1966 i 1974 residí a Pforzheim RF d’Alemanya i hi estudià joieria És considerada una de les introductores del concepte de joia-disseny a Catalunya Les seves peces, principalment d’argent, defugen les configuracions simètriques

Es formà a Llotja Barcelona A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins Fou premiat a les exposicions de Barcelona 1871 i Madrid 1875, i participà a la universal de l’any 1888 La collecció de trepes de rajoles d’oficis que hi ha als Museus d’Art de Barcelona procedeixen del seu obrador

Ajudà L Ghiberti en la segona porta del baptisteri de Florència Féu una custòdia per a la catedral, segons disseny d’A Pollaiuolo 1452 Aviat abandonà l’escultura, i es dedicà a treballs de niellat GVasari li atribuí la invenció del gravat al buit italià

La seva producció és dins la més correcta expressió del gòtic català És autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp 1401, d’un retaule d’argent, juntament amb Guillem Ballell, per a la seu d’Urgell 1410, i d’una llàntia per a la parròquia de Sant Jaume de Barcelona 1418 És conegut també com a cisellador dels segells del rei Martí

Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim

El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l’arquitecte Rafael Masó , amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell 1912-17

Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà 1507, seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503

Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú i Amfitrita Bàsicament escultor,…

Germà de l’erudit  Lluís Cebrian i Mezquita Deixeble de Carles Giner i de l’Acadèmia de Sant Carles de València, d’on fou professor i acadèmic Autor de pintura històrica Ausiàs Marc llegint les seves trobes al príncep de Viana , vers el 1884, fons del Museo de Arte Moderno de Madrid i religiosa, de retrats i pintura de flors

Fou l’autor de la magnífica custòdia de la seu de València 1442-56, d’or o de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira 1465, d’alabastre El seu germà o fill Jaume de Castellnou fou també argenter