Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
ametlla
Arts decoratives
Peça de terra cuita, de les dimensions d’una ametlla, utilitzada en les terrisseries per a separar les unes de les altres les peces de pisa abans de coure-les.
alfardó
Arts decoratives
Rajola esmaltada, d’origen àrab, de forma hexagonal allargada.
alabastre

Alabastre datat entre el 500 i el 480 aC
Arts decoratives
Una de les formes de vas grec: petita ampolla afusada, de fons rodó i de boca plana, feta de fang i, menys sovint, d’alabastre, que servia per a posar-hi perfums o ungüents.
aigüer
Arts decoratives
Recipient amb aigua en el qual el terrisser, mentre treballa, es mulla les mans.
aiguamans

Aiguamans d’estil xinès fabricat a l'Alcora (segle XVIII) (l’Alcalatén)
© Arxiu Fototeca.cat
Arts decoratives
Gerra gran, gairebé sempre amb dues nanses; la part baixa és estreta, amb un forat per a adaptar-hi l’aixeta.
Es posava en una fornícula sobre un recipient o pica, que recollia l’aigua per a rentar-se les mans Normalment els aiguamans són decorats Eren usats als menjadors i a les sagristies
paper pintat
Arts decoratives
Tecnologia
Química
Paper recobert de pintura monocroma o policroma, amb motius decoratius o sense, destinat a revestir les parets interiors de les cases.
Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…
llei
Arts decoratives
Numismàtica i sigil·lografia
Proporció de metall preciós, or o argent, que conté una moneda, una joia o una peça.
Actualment la llei és expressada en millèsimes Abans del sistema decimal, hom mesurava l’or en quirats or pur 24 quirats i l’argent en diners argent pur 12 diners Per a les amonedacions era fixada en l’ordenament de fabricació, bé que a la pràctica no sempre era complerta Per aquesta raó hom parlava de moneda de bona llei o de mala llei
afinar
Arts decoratives
Fer desaparèixer els caires vius de les peces de terrissa encara crues fregant-les amb el llimador; aprimar-les del fons o llimar-les de qualsevol part que convingui.
marqueteria
Arts decoratives
Decoració plana en els mobles, que va des de l’embotit de marquets i del pinyolet de vori fins a les tires de cadeneta manufacturades en mosaic, com les que ornen la caixa del rei Jaume a la casa de la ciutat de València i el faristol del monestir de Pedralbes.
Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina