Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Marià Andreu i Estany
Teatre
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Escultura
Arts decoratives
Pintor, dibuixant, gravador, escultor, esmaltador, decorador i escenògraf resident a París.
Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració literària,…
Josep Roig i Ginestós
Arts decoratives
Ceramista.
Format a l’acadèmia Ars de Barcelona i amb Francesc Quer Es dedicà a la ceràmica tradicional i decorà l’exterior de l’església del Poble Espanyol de Montjuïc —on installà el taller—, la del santuari del Vilar a Blanes, etc També exposà pintura
Antoni Vallès
Arts decoratives
Argenter.
Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana
Charles Lewis Tiffany
Vitrall de Charles Lewis Tiffany, argenter i vitraller nord-americà
© B. Llebaria
Arts decoratives
Orfebre i vitraller nord-americà.
El 1837 fundà a Nova York una manufactura i botiga d’argenteria i vidrieria que assolí ràpidament renom Especialment dins l’estil modernista, creà obres excellents, només comparables amb les de René Lalique, tant en joieria com en vidrieria El 1878 fou el primer a adoptar a l’Occident l’ús del mokume , metall utilitzat només al Japó, compost d’or, argent, estany i coure mesclats a fi de produir un joc de vetes El seu negoci rebé un gran impuls gràcies a les inversions en diamants que dugué a terme en 1848-49 La joieria, que rebé el nom de Tiffany des del 1841, es convertí en una…
pisa
Arts decoratives
Ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces…
ceràmica
Ceràmica etrusca d’influència grega (Museu Nacional, Parma)
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…