Resultats de la cerca

Començà a treballar en empreses ceràmiques als catorze anys i el 1951 installà el seu propi taller Exposà sol, entre d’altres, a Castelló de la Plana, Madrid, Barcelona, Onda, València i Tortosa Participà en diverses exposicions collectives i obtingué premis del Concurs Nacional de Ceràmica de València i de l’Internacional de Gdańsk El 1976 un plafó seu fou seleccionat al concurs de ceràmica mural per a l’Autopista de l’Ebre Té obres als museus de ceràmica de València i Ginebra i als d’art contemporani de Vilafamés i Madrid Autoqualificat de pintor ceramista, s’adscriu a una…

Es dedicà a estudiar les produccions d’Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París Fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona

Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i Llop València 1909, continua…

Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…