Resultats de la cerca

Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos

Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren…

Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc Treballà l’aquarella, l’oli i el tremp Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres la de Setfònts Guiena Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Massana, n'esdevingué professor de dibuix i esmalt Fou deixeble de Miquel Soldevila Participà en diverses mostres estatals d’arts decoratives, i fou premiat en l’edició del 1949 celebrada a Madrid Practicà també el dibuix, l’escultura i la pintura Com a esmaltador és considerat un dels pioners del ressorgiment de l’art de l’esmalt del segle XX, en el que s’ha denominat Escola de Barcelona La seva obra figura en multitud de colleccions particulars i de l’Ajuntament de Barcelona

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu…

Neta de Miquel Escuder i Castellà Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l’acadèmia Baixas Josep Guardiola l’animà en els seus inicis S’especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d’una gran qualitat Treballà a Sèvres Exposà individualment a Barcelona des del 1950, a Madrid i a París Té el premi de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica de l’exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968 Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé

Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle…

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936…

Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a Llotja Anà a Madrid el 1891 De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que collaborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” 1909, on sovint signava Faune El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica a la Sala Parés Les seves peces foren premiades a Madrid 1924, París 1925, Filadèlfia 1926 i Barcelona 1929 Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923 Treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937 El seu estil és…