Resultats de la cerca

Fill de joiers, tingué una formació autodidàctica en diverses disciplines artístiques Es traslladà a Tarragona, on el 1962 creà a l’Escola Taller d’Art l’especialització d’esmalts Residí a Nova York 1970 i posteriorment s’establí a Barcelona De caràcter emprenedor, s’arriscà en empreses artístiques de gran volada Guanyà el primer premi d’esmalts en la III Biennal Internacional de Llemotges i el primer premi del Museu a Brooklyn EUA Pel que fa al gravat, creà el Mini-Print Internacional de Gravat a Cadaqués i la Primera biennal internacional COPY-ART La seva obra està repartida en…

Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…

Creà el principal taller ceràmic de Sabadell al s XIX Féu estàtues de terra cuita i figures de pessebre Amb el seu germà Joan Baptista Moixí 1796 — 1882 formà una petita cobla, Els Moixins, en la qual, esdevinguda petita orquestra, actuà Pau Casals al començament del s XX

Es formà a Llotja Barcelona A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins Fou premiat a les exposicions de Barcelona 1871 i Madrid 1875, i participà a la universal de l’any 1888 La collecció de trepes de rajoles d’oficis que hi ha als Museus d’Art de Barcelona procedeixen del seu obrador

A París s’entusiasmà per l’obra de Gauguin, de qui fou amic Vers el 1904 conegué Picasso, per qui sentí també una gran admiració i a qui ajudà molt La seva obra, influïda pel simbolisme coetani, i particularment per Redon i Gauguin, revelà un protoexpressionisme, i fou de transició entre l’escultura de Rodin i la de Maillol Creà joies, vasos i jardineres

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per…

Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929

Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada 1960, que el 1963 es feu càrrec d’ Ars Sacra El 1972 creà l’estudi de disseny A Bisbe Tinguéé oberta botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera Exposà a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M Escarré i les realitzades per a l’ajuntament de Barcelona

Des de molt petit residí a Barcelona De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall copes d’ornament, joies, quadres, etc Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac 1967, de JFde Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz…

S'inicià en l’ofici treballant com a terrissaire amb el seu pare Fundà la fàbrica de ceràmica Etruria 1759, d’una gran importància a l’època, en la qual treballaren destacats artistes Inventà un vernís de color verd i una característica terrissa de color de crema En una primera època, les porcellanes eren mats, amb blanc i blau de basalt a la manera de camafeus, en forma de vasos que imitaven els de l’antiguitat clàssica, o retrats en camafeu Posteriorment la manufactura produí també porcellana vitrificada, amb flors, paisatges i temes xinesos, fins a l’època victoriana, que creà…