Resultats de la cerca

Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…

Fou deixeble de JAHoudon, JPajou i PGouthière, amb els quals aprengué la tècnica de la fosa del bronze, i treballà com a bronzista a la fàbrica reial de Sèvres, on féu diverses obres per a Lluís XVI, Maria Antonieta i l’emperadriu Josefina

A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora

Documentat a Tortosa Amb el seu sogre, l’argenter valencià Eloi Canyamés, s’encarregà 1626 de la fàbrica d’una custòdia d’argent daurat, en forma de templet acabat amb una cúpula i la figura de Crist, per a la seu tortosina Es dugué a terme el 1638

Format a l’escola de Sant Carles 1767-76, d’on esdevingué després acadèmic Féu pintura religiosa i, sobretot, de flors El 1781 establí a Ribesalbes una important fàbrica de ceràmica, i el 1799 esdevingué director de la de l’Alcora, sense perdre la propietat de l’altra

Format a València, Madrid i Roma, s’establí a Madrid, on ocupà diversos càrrecs oficials a l’Academia de San Fernando i a la Real Fábrica de Porcelana, on fou pintor de cambra Es conserva obra seva en colleccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia

Estudià a París Collaborà amb Barthélemy Guibal estàtua de Lluís XVI a Nancy, 1755, el qual substituí com a escultor de cambra del rei Estanislau de Polònia 1757 Conreà la ceràmica a partir del 1762 i obrí una fàbrica de porcellana a Hastierres-Lavaux 1785 Hom el classifica dins un academicisme clàssic Retrat de Voltaire , Musée d’Épinal

Pensionat per la Mancomunitat de Catalunya 1914, estudià a París la tècnica del tapís als tallers dels Gobelins 1915 Fou professor d’aquesta tècnica a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona 1918-23 El 1920 fundà a Sant Cugat del Vallès la fàbrica Tapisseries Aymat d’alt lliç i de catifes nuades a mà segons tècniques i gusts tradicionals

Posat en funcionament el 1604 per PDupont i SLourdet, per encàrrec d’Enric IV al Louvre, el 1627 fou installat a Chaillot, en una antiga savonnerie ‘fàbrica de sabó’, que donà nom als tapissos produïts, de fama aviat divulgada, els quals decoraren Versalles, Fontainebleau, els Trianon, etc Lluís XIV li donà els mateixos privilegis que a la manufactura dels Gobelins, amb la qual es fusionà al primer terç del s XIX

Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes Mare de Déu de la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la Mare de Déu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la Mare de Déu del sepulcre de Marco Cornaro ~1635 a l’església de San Zanipolo, de Venècia, obres on introduí l’elegant sinuositat de les marededeus gòtiques franceses