Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
joieria
Arts decoratives
Art de treballar les joies.
Es distingeix de l'argenteria i de l'orfebreria, de les quals, però, forma part, pel fet que considera les joies en llur conjunt, en el qual intervenen el treball del metall preciós i el de les pedres precioses Hom l’engloba generalment en el concepte, més general, d' orfebreria
semipreciós | semipreciosa
Arts decoratives
Terme usat per a designar les pedres no precioses emprades en joieria.
El seu ús no és autoritzat per la Confederació Internacional de Joieria i Orfebreria
Phillippe Wolfers
Escultura
Arts decoratives
Joier i escultor belga, deixeble de l’escultor Isidore de Rudder.
El seu estil anà derivant cap a l’Art Nouveau al decenni del 1890 Fou l’artífex més destacat de la joieria d’aquest estil a Bèlgica fins cap al 1905 Fou l’introductor del vori del Congo en la joieria modernista
Charles Lewis Tiffany
Vitrall de Charles Lewis Tiffany, argenter i vitraller nord-americà
© B. Llebaria
Arts decoratives
Orfebre i vitraller nord-americà.
El 1837 fundà a Nova York una manufactura i botiga d’argenteria i vidrieria que assolí ràpidament renom Especialment dins l’estil modernista, creà obres excellents, només comparables amb les de René Lalique, tant en joieria com en vidrieria El 1878 fou el primer a adoptar a l’Occident l’ús del mokume , metall utilitzat només al Japó, compost d’or, argent, estany i coure mesclats a fi de produir un joc de vetes El seu negoci rebé un gran impuls gràcies a les inversions en diamants que dugué a terme en 1848-49 La joieria, que rebé el nom de Tiffany des del 1841, es…
prasi
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristallina de quars, translúcida i de color verd de poma.
És emprada en joieria
Josep Pelegrí i Clariana
Arts decoratives
Esmaltador.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Conreà la pintura a l’oli i el gravat a l’aiguafort Adscrit a la joieria Masriera, anà a Ginebra a aprendre la tècnica dels esmalts, de manera que des del 1866 es féu carrec d’aquesta especialitat en aquella casa
Anna Font i Castellet
Arts decoratives
Orfebre.
Estudià a l’Escola Massana, de la qual és professora Així mateix, entre els anys 1966 i 1974 residí a Pforzheim RF d’Alemanya i hi estudià joieria És considerada una de les introductores del concepte de joia-disseny a Catalunya Les seves peces, principalment d’argent, defugen les configuracions simètriques
perla

Ostra amb perles
Arts decoratives
Formació natural secretada accidentalment i sense cap mena d’intervenció humana a l’interior dels mol·luscs, especialment al de certes espècies d’ostres.
És composta de matèria orgànica una escleroproteïna anomenada conquina o conquiolina i de carbonat càlcic, generalment en forma d’aragonita, disposats en capes concèntriques Les perles són molt apreciades i emprades en joieria La qualitat d’una perla depèn de la seva grossària , la forma esfèrica, barroca, pera, etc, el color , la brillantor , la perfecció de la pell , etc És anomenada també perla autèntica, perla d’Orient, perla fina o perla natural
Manuel Capdevila i Massana

Manuel Capdevila i Massana
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Orfebre i pintor.
Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients…
àgata
àgata
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars, del grup de la calcedònia, que es forma dins cavitats amigdaloides.
Molt dura i translúcida, de bella coloració en bandes concèntriques, és utilitzada, polida, en joieria i en la fabricació de material de laboratori morters L’àgata fou molt apreciada per assiris, egipcis, hebreus, grecs i romans, que la utilitzaren en ornaments, camafeus, etc Cal destacar la Copa dels Ptolemeus i el camafeu de la Sainte Chapelle o Gran Camafeu , tots dos a la Bibliothèque Nationale de París Posteriorment, les àgates foren molt usades, sobretot en incrustacions com l’arqueta de les àgates de la Catedral d’Oviedo, vasos i objectes d’adornament