Resultats de la cerca

És autor d’una creu d’argent, conservada al museu de Vic, i, possiblement, de la creu del Vilar, de Castellbell 1599, prototip de les creus del segle XVII

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or

Monjo de Montserrat 1947, desenvolupà les seves habilitats artístiques al monestir, i el 1962 hi installà el primer forn de ceràmica, origen de l’obrador de l’abadia Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona 1962-65 El 1965 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller Secularitzat el 1971, obrí un altre obrador a Codalet Conflent, i en la nova etapa continuà utilitzant el nom de religió Paulí , pel qual fou conegut Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions Per a la realització…

Exercí professionalment com a moblista i decorador, i prosseguí els tallers d’ebenisteria del seu pare Pere Reig i Fiol Obrí botigues en llocs cèntrics on, al costat dels mobles, habilità espais per al teatre de titelles i, successivament, com a galeria d’art Galeries Reig i per a la subhasta de llibres Fou vicepresident del FAD 1907 i de la comissió organitzadora de l’Exposició Internacional del Moble 1923 Entusiasta de l’escena, escriví l’assaig dramàtic Contrast , i fou promotor de la temporada de Teatre Líric Català 1922 Alguns autors consideren erròniament que el seu segon cognom era…

Deixeble i gendre d’Eusebi Planas Estudià a Llotja i a París juntament amb Francesc Soler i Rovirosa i Maurici Vilomara Féu els primers cartells artístics barcelonins i conreà l’art decoratiu Collaborà a decorar els teatres Principal i Espanyol de Barcelona Autor de molts figurins teatrals, destacà en els vestuaris d' Urganda la desconocida , De la Terra al Sol, La fada 1897, Jesús de Natzaret i altres Professor d’indumentària a l’Institut del Teatre, publicà un llibre de la història del vestit També estudià la forja catalana Francesc Seix li edità, en dos volums, els seus Hierros artísticos…

Format a la casa Dietrich de Barcelona, portà més tard la direcció artística de la casa Espinagosa S'establí pel seu compte i treballà, entre altres, per als arquitectes JMRaspall, JMJujol i CMartinell La casa Oriach té obra a les seus de Vic, Santa Maria del Mar, el Pi i a parròquies de Solsona, Banyoles i Andorra El seu fill Antoni Oriach i Rovira Barcelona 1888 estudià a Bèlgica i França i fou el continuador del taller Des del 1936, la casa treballà per a diverses esglésies de Guinea Equatorial i d’Egipte

Format a Mallorca Escola d’Arts i Oficis, 1955 i a Barcelona Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960 Deixeble de Josep Llorens i Artigas Autor d’atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca, entre els quals destaquen el plafó de ceràmica del parc de Sa Quarentena 1970 i el mural sobre una obra de Miró 1983 La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i colleccions

Fill d’un dels impulsors del Museu d’Art de Sabadell i germà de l’escriptor Antoni Clapés , es formà a l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat, estudis que completà a Faenza Itàlia i Sunderland Gran Bretanya Deixeble de Josep Raja Brull, el 1986 anà a París, on fou molt influït per Constantin Brâncuşi El 1969 feu la primera exposició individual a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i en la biennal d’aquest any obtingué el primer premi d’arts aplicades El 1977 rebé el primer premi Ciutat de Manises i fou convidat al I Simposium Internacional de Ceràmica de La Borne França Professor de…

Conservador de ceràmica dels Museus d’Art de Barcelona 1950-64, esdevingué director del nou Museu de Ceràmica el 1964 Féu importants excavacions a Muel, Terol i Villafeliche, així com viatges d’investigació al sud i al centre de la península Ibèrica Gràcies a les seves gestions enriquí el museu esmentat amb sis peces de ceràmica de Picasso Publicà, entre altres títols, Cerámica catalana decorada amb ABatllori, 1949, Aragón-Muel amb MAlmagro, 1952, La cerámica de Teruel amb MAlmagro, 1962 i Cerámica medieval española 1967 Fou membre de la Spanish Society of America i de l’Acadèmia…