Resultats de la cerca

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III…

Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i…

Es dedicà a estudiar les produccions d’Onda, Barcelona, València i Manises, i el 1925 obtingué una medalla d’or a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives de París Fou professor de l’Escola del Treball de Barcelona

Formà part de la Manufactura de l’Escola Massana, i des del 1945 fou professora de dibuix de documents del natural a la mateixa escola Obtingué la medalla de bronze en l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949 És autora de la patena que l’Ajuntament de Barcelona regalà al nunci papal el 1952 amb motiu del Congrés Eucarístic de Barcelona

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les…

Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or

Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936…

Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a…