Resultats de la cerca

El seu estudi fotogràfic Elvira de Munic 1896-98, destruït ha estat considerat com una de les peces principals del Modernisme a Alemanya Unes altres obres seves foren el Sanatorium Föhr 1901 i el Bundestheater 1901 de Berlín Com a moblista seguí Obrist amb menys subtilitat Fou director de l’acadèmia de Breslau

Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona

Anà a París, on es féu famós arran del cartell Gismonda 1894, per a Sarah Bernhardt de llavors ençà fou el cartellista de l’actriu Lorenzaccio i La dame aux Camélies , ambdós del 1896 Medea , 1898 Hamlet, 1899 Fou un dels cartellistes més importants del Modernisme el tema dels seus cartells fou sempre la figura femenina, que, partint d’una fotografia, idealitzava Són famosos els que féu per a les Cigarretes Job 1896 i 1898 Illustrà la revista La Plume De retorn al seu país 1910, pintà una sèrie de vint teles sobre l' Epopeia eslava castell Moravský Krumlov, Praga

Germà del músic Joan Llongueres Estudià a Llotja Acomplí la primera etapa de la seva vida professional, entre el Modernisme i el Noucentisme, a Terrassa i a Barcelona Els anys 1907-08 exercí al taller de la Sagrada Família amb Gaudí, amb qui també collaborà en la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma Mallorca Posteriorment s’especialitzà en la decoració d’interiors les cases de Lluís Plandiura, a la Garriga i a Barcelona, l’alcaldia de la casa de la ciutat de Barcelona amb Nogués, el Palauet Albéniz o el Conventet de Pedralbes, que deixà inacabat També exercí…

Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893 Després d’una etapa inicial goticista, esdevingué un dels principals artistes del seu ram dins el Modernisme, estil que conreà fins el 1918 Decorà tota mena d’establiments i de residències, entre les quals la de Lleó-Morera 1904 Barcelona, Museu d’Art Modern Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant collaboració amb el dibuixant Josep Pey Des del 1918 es dedicà a la producció convencional Participà en exposicions a Londres, Madrid i Barcelona 1907, Saragossa…

Deixeble de John Ruskin i William Morris Fundà la Guil and School of Handicraft 1887 i la societat Arts and Crafts 1888 Fou un dels primers a fer notar que “la civilització moderna descansa en la màquina, i no pot ésser vàlid cap sistema per al manteniment, l’estímul o l’ensenyament de l’art, si no reconeix aquest fet” Participà en les exposicions de Brusselles 1894 i Torí 1902, on, enfront de l’exuberància del Modernisme, presentà obres que per llur lleugeresa i sobrietat funcional hom considera precursores del disseny industrial Com a teòric s’expressà en les obres A Few Chapters on…

Germà de Dionís Renart i Garcia, amb qui collaborà sovint Format a Llotja, fou deixeble de Martí i Alsina, Torrescassana i Soler i Rovirosa Ingressà al Cercle Artístic de Sant Lluc el 1894 Fou un dels fundadors del FAD 1903 Un dels principals exlibristes del seu temps, dibuixà una cinquantena llarga de marques entre el 1904 i el 1907, que publicà en el volum Ex-libris Renart s’inscriví primer en un neogoticisme que donà pas aviat a una decidida adscripció a l' Art Nouveau Representant la firma familiar Renart i Cia, realitzà retaules decoratius, plafons i mobles, que foren…

Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per a facilitar…

Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc  El 1898 començà a collaborar amb…

Continuà l’ofici familiar d’argenteria S’inicià en la pintura a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i el 1892 aconseguí una medalla a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Formà part de l’anomenada Colla del Safrà, amb Nonell, Canals, Pitxot, Gual i Mir El 1896 regentà l’establiment termal de Caldes de Boí Alta Ribagorça, amb Nonell i Canals, per tal de trobar models nous entre la gent d’aquelles contrades El 1899 participà en la tertúlia de la cerveseria Els Quatre Gats Al començament del segle XX abandonà la pintura, però fins el 1906 no es decidí a escriure Durant aquest temps es…