Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
artesania
Arts decoratives
Producció d’obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces.
Diversos oficis menestrals han donat lloc a formes d’artesania així, la ceràmica, la forja del ferro, el repussat de l’aram, la vidrieria vidre bufat, la fusteria fusta tallada, etc L’artesania pot correspondre a una tradició artística de la contrada o la població de l’artesà, i aleshores constitueix l’anomenat art popular, o bé pot ésser fruit de la creació personal de l’artesà Avui l’artesania sofreix una deformació en benefici dels fabricants d’objectes “típics” de les comarques turístiques
manufactura de Gobelins
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Manufactura reial fundada per J.B.Colbert el 1662 a casa dels tintorers Gobelins.
Consagrada primerament a la producció de tota mena d’objectes per al servei del rei, aviat produí només tapissos CLe Brun dirigí l’equip d’artistes que hi treballaren De la tapisseria de Gobelins són famoses les sèries de La història de Constantí, Les Muses, La història d’Alexandre, La vida de Moisès i Don Quixot
niellat
Arts decoratives
Decoració obtinguda en un metall, especialment l’argent, mitjançant el treball de niellar.
L’art del niellat fou practicat a Bizanci Al s VII Marsella en fou el principal centre de producció Durant el Renaixement aquest lloc fou ocupat per Itàlia, on grans artistes, com APollaiuolo i BCellini, el practicaren Des del 1830, amb motiu de l’obtenció del niell mitjançant l’oxidació de l’argent, aquest art ha estat molt poc practicat
Eusebi Díaz i Costa
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista Fou premiat a la Biennal de Venècia 1941 i a l’Exposició Internacional de Canes 1955 Des del 1950 s’installà a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona
Jaume de Scals i Aracil
Arts decoratives
Ceramista.
Estudià a l’escola de Sant Carles i fou professor de dibuix en diversos centres S'especialitzà en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del segle XV Hi ha obres seves en nombrosos edificis públics del País Valencià Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la collecció de ceràmica
Magí Fita i Rovira
Arts decoratives
Ceramista, darrer representant d’una nissaga d’escudellers.
Es formà a Llotja Barcelona A part una extensa producció de terrissa envernissada, creà figures i motius decoratius per a arquitectura i jardins Fou premiat a les exposicions de Barcelona 1871 i Madrid 1875, i participà a la universal de l’any 1888 La collecció de trepes de rajoles d’oficis que hi ha als Museus d’Art de Barcelona procedeixen del seu obrador
Antoni Vallès
Arts decoratives
Argenter.
Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana
Romeu Feu
Arts decoratives
Mestre argenter.
La seva producció és dins la més correcta expressió del gòtic català És autor d’una veracreu per a l’església de la Selva del Camp 1401, d’un retaule d’argent, juntament amb Guillem Ballell, per a la seu d’Urgell 1410, i d’una llàntia per a la parròquia de Sant Jaume de Barcelona 1418 És conegut també com a cisellador dels segells del rei Martí
Francisco Niculoso
Arts decoratives
Ceramista pisà, conegut amb el nom de Niculoso Pisano
.
S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula
Émile Gallé
Arts decoratives
Vidrier i ebenista francès.
Fundador i cap de l' escola de Nancy La seva producció fou reconeguda i acceptada des de l’Exposició Universal de París del 1889, on presentà, entre altres, el Vas Orfeu i Eurídice Musée des Arts Décoratifs, París La flor és l’element decoratiu per excellència en tota la seva obra, tant en vidre com en moble El seu taller fou un dels centres més importants de l’Art Nouveau en arts decoratives i especialment en el treball del vidre