Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
perla cultivada
Arts decoratives
Formació perlífera, provocada per l’home, obtinguda a l’interior de mol·luscs productors, i que presenta les mateixes propietats de les perles naturals.
La seva formació pot ésser deguda o no a la introducció d’un nucli La dificultat de trobar perles naturals fa que les perles cultivades siguin les més emprades actualment Les primeres perles cultivades foren possiblement obtingudes pel japonès Mikimoto Kokichi el 1912
pisa
Arts decoratives
Ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces obtingudes…
diamant
Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…
ceràmica
Ceràmica etrusca d’influència grega (Museu Nacional, Parma)
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…