Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Ugolino di Vieri
Arts decoratives
Orfebre italià.
Representant de l’escola sienesa i influït pels Lorenzetti, és autor del Corporal de la catedral d’Orvieto 1338, obra cabdal de l’orfebreria del s XIV que palesa l’esperit i l’ostentació gòtics, en particular la profusió d’esmalts, tècnica que parallelament obtingué una àmplia aplicació als Països Catalans
Pere Berneç
Arts decoratives
Argenter, possiblement anglès, actiu a València i al Principat entre el 1345 i el 1399.
Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358
Bartomeu
Arts decoratives
Argenter.
Entre el 1320 i el 1325 féu diverses obres per a la catedral de Girona Intervingué en l’execució del retaule d’argent de l’altar major són seus els dos cossos centrals, acabat el 1325
Francesc Vilardell
Arts decoratives
Argenter barceloní.
Documentat del 1368 al 1400 És l’artífex de la creu processional major de la catedral de Barcelona, datada i documentada el 1383 Es tracta d’una correcta expressió del gòtic, amb delicat perfil flordelisat i plaques quadrifoliades d’esmalts translúcids mostra al dret el crucifix, i al darrere, santa Eulàlia, motiu pel qual es coneix popularment com a Creu de Santa Eulàlia
Ramon Andreu
Arts decoratives
Orfebre documentat a Girona.
El 1357 treballava, juntament amb Pere Berneç, en el retaule d’argent de la catedral de Girona, començat pel mestre Bartomeu el 1320
Francesc Artau
Arts decoratives
Orfebre actiu a Girona als segles XIV i XV.
En 1389-90 formà part del consell municipal de Girona L’any 1416 féu les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya-Aragó És autor de la custòdia d’or de la seu gironina 1430-38, obra mestra de l’orfebreria gòtica catalana Hom li atribueix amb molt de fonament l’arqueta reliquiari de Sant Martirià, d’argent daurat Banyoles, antic monestir de Sant Esteve
Andreu de la Torre
Arts decoratives
Pintura
Pintor i daurador.
Resident a Lleida els dies que a la seu triomfava la pintura gòtica lineal El 1305 Jaume II li encomanà de pintar i daurar el sepulcre del seu pare Pere el Gran, sebollit al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família El 1307 rebé de part del rei quatre-cents sous pel seu treball Del 1308 al 1312 continuà la seva tasca al dit cenobi i realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada la Selva del Camp 1313 Hom li atribueix també la pintura i decoració del panteó de Blanca de Nàpols
Bartomeu Coscollà
Arts decoratives
Orfebre actiu a València del 1378 al 1430.
Gravador d’encunys a la seca de València 1399, amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València 1423 i és autor del reliquiari del rei Martí i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons el Magnànim
Nicolau de Maraia
Arts decoratives
Vidrier, actiu a Catalunya.
Fou autor de quatre vidrieres — perdudes — per a la sala del Consell de Cent de Barcelona 1415 i havia treballat també a Santa Coloma de Queralt 1411 i a Cervera, on havia fet, entre altres obres, les vidrieres altes del presbiteri de l’església de Santa Maria 1412-14, conservades en part El 1426 encara treballava a Cervera
manufactura de la Savonnerie
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Antic i famós centre francès de fabricació de tapissos.
Posat en funcionament el 1604 per PDupont i SLourdet, per encàrrec d’Enric IV al Louvre, el 1627 fou installat a Chaillot, en una antiga savonnerie ‘fàbrica de sabó’, que donà nom als tapissos produïts, de fama aviat divulgada, els quals decoraren Versalles, Fontainebleau, els Trianon, etc Lluís XIV li donà els mateixos privilegis que a la manufactura dels Gobelins, amb la qual es fusionà al primer terç del s XIX