Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
addicció
Psicologia
Medicina
Dependència psicològica i fisiològica habitual envers el consum de substàncies creadores d’hàbit i amb finalitats no mèdiques, o envers una pràctica fora del control voluntari
.
adaptació sensitiva
Psicologia
Reducció progressiva de les sensacions malgrat persistir l’estímul.
adaptació
Psicologia
Conjunt i resultat de les reaccions per mitjà de les quals un individu respon harmònicament a les diferents condicions que li planteja un determinat ambient, modificant-se a si mateix, o bé modificant la realitat segons esquemes propis.
El grau d’adaptabilitat varia segons les disposicions individuals i els factors socials i ètics L’adaptació i les seves dificultats són especialment importants durant els primers anys de la vida del subjecte dins la família i a l’escola, en els quals l’individu estructura bàsicament la seva personalitat i rep, per mitjà de l’educació, els principals elements amb els quals haurà d’afrontar la realitat Segons Jean Piaget, en el nen hi ha dos mecanismes principals d’adaptació, l'assimilació i acomodació
actuació externa
Psicologia
En la psicoanàlisi, acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.
Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out
actitud
Psicologia
Disposició contínua a reaccionar amb una tonalitat afectiva, una expressivitat o una conducta característiques.
L’actitud constitueix un estat motivacional, és a dir, un estat psicològic previ o passiu en relació amb els estímuls o motius provinents del món exterior al subjecte, però alhora condicionador del tipus de reaccions i d’un cert grau de coherència en l’activitat i en la conducta individuals Les diverses actituds són determinades en gran part per factors emocionals Poden ésser adquirides conscientment o inconscientment i resten integrades a l’estructura caracterològica de la personalitat, la qual defineixen en la seva dimensió bàsica, prèvia i disposicional
acte fallit
Psicologia
Comportament anormal d’un subjecte que falla alguns actes (lapsus, oblits, pèrdua d’objectes, etc), que habitualment realitza de manera correcta.
Aquests errors poden ésser causats per distracció, cansament o excitació segons Freud, són manifestacions emmascarades de desigs inconscients
ciclotímia
Psicologia
Tendència a l’oscil·lació de l’humor entre l’eufòria i la depressió.
Sol donar-se en els biotips pícnics, en persones sociables i amb sentit pràctic, que es comuniquen fàcilment amb el món Quan la ciclotímia s’extrema pot desembocar en la psicosi maniacodepressiva
centració
Psicologia
Tendència a configurar el camp perceptiu entorn d’un punt on hom fixa la màxima atenció.