Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
mecanisme de defensa
Psicologia
Mesura involuntària o inconscient adoptada per l’individu per a protegir-se dels efectes que es deriven d’una situació desagradable, física o mental, d’aparició freqüent.
La gamma de fenòmens subratllats pels analistes sota aquest nom és molt amplia Generalment hom considera que el jo té a la seva disposició, entre altres mecanismes de defensa, els mitjans de la repressió i de la sublimació per a protegir-se de les exigències de l’allò
reflex de defensa
Biologia
Psicologia
Reflex que té per objecte sostreure un membre a un estímul dolorós.
Aquestes reaccions són especialment netes en absència de control cortical
aïllament
Psicologia
En la psicoanàlisi, mecanisme de defensa del jo.
Consisteix en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context i, en especial, de la seva càrrega afectiva
substitució
Psicologia
Mecanisme de defensa mitjançant el qual l’organisme substitueix una activitat per una altra.
racionalització
Psicologia
Justificació lògica i inconscient d’una conducta de la qual hom ignora els veritables motius.
La racionalització és considerada un mecanisme de defensa
amnèsia psicògena
Psicologia
Amnèsia sovint d’origen afectiu que acostuma a desaparèixer tan sobtadament com s’ha manifestat.
Es tracta segurament d’un mecanisme de defensa contra l’angoixa És caracteritzada per l’oblit de noms, persones i esdeveniments i, de vegades, per un desdoblament de la personalitat
sublimació
Psicologia
Procés inconscient de l’ego mitjançant el qual aquest perd el seu contingut sexual i es dirigeix a activitats compensadores (ciència, art, etc).
Segons la teoria psicoanalítica posterior al segon decenni del s XX, la sublimació és un mecanisme de defensa que canalitza els impulsos reprimits per la societat dins unes vies més comunament apreciades i acceptades
Oswald Külpe
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Fundà l’escola de psicologia de Würzburg Epistemològicament, defensà el realisme crític psicològicament, el caràcter empíric de la seva ciència Escriví, entre altres obres, Einleitung in die Philosophie 1895 i Die Realisierung 1912-23
mètode d’associació lliure
Psicologia
Mètode que consisteix a expressar sense discriminació tots els pensaments que apareixen en la consciència, bé provocats per un element donat prèviament (paraules, imatge d’un somni, etc), bé d’una manera espontània.
El mètode d’associació lliure tendeix a eliminar l’acció repressora de la censura i amb ella la selecció que aquesta fa dels pensaments és així com es manifesta el curs del pensament inconscient, els impulsos i la resistència que els mecanismes de defensa provoquen L’associació lliure permet d’establir cadenes associatives entre un trastorn actual i la causa que el provoca, la qual, en ésser integrada a la consciència del malalt, en suprimeix l’angoixa El mètode d’associació lliure és una de les peces-clau de la psicoanàlisi
Anna Freud
Psicologia
Psicoanalista austríaca naturalitzada britànica.
Filla menor de Sigmund Freud, des de molt jove s’interessà per la psicoanàlisi i arribà a ocupar diversos càrrecs en diferents societats psicoanalítiques El 1938 s’hagué d’exiliar a Anglaterra a causa de la persecució nazi Els seus camps d’interès, vists sempre des de la perspectiva psicoanalítica, foren l’educació, la psicologia infantil —de la qual fou pionera— i els trastorns psíquics Les seves obres més importants són Das Ich und die Abwehrmechanismen ‘El jo i els mecanismes de defensa’, 1936 i Normality and Pathology in Childhood 1965