Resultats de la cerca

Considerat un dels pioners de la psicologia de l’esport a Espanya, és professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic del Departament d’Educació Física Fou un dels impulsors del primer Congrés de Psicologia de l’Esport 1986, president de l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport 1985-87 i primer president de la Federació Espanyola de Psicologia de l’Esport 1987-90 Coordinà el centre de càlcul de l’INEFC i fou…

Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…

Llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona 1982, diplomada en teràpia del comportament per l’Instituto Superior de Estudios de Psicología de la Universidad Pontifícia de Comillas 1989-90 i màster en psicologia de l’activitat física i l’esport 1992 És professora del màster de psicologia de l’esport de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB des del 1992 Responsable del Departament de Psicologia de l’Esport de l’Àrea de Medicina de l’Esport del Consell Català de l’Esport des del 1983 i assessora dels esportistes del programa ARC És assessora de l’equip estatal júnior de natació…

La seva interrupció ocasiona la síndrome d'abstinència Hom distingeix dos tipus de dependència, la psíquica, en la qual el subjecte sent un desig irresistible d’administrar-se la droga, i la física en la qual l’organisme necessita la substància per a mantenir el seu funcionalisme normal

Professor a la Universitat de Colorado, s’interessà pel desenvolupament dels infants durant els dos primers anys de vida i fixà la importància que tenen per a llur maduresa física i psíquica els intercanvis emocionals amb la mare o el substitut matern Desenvolupà els conceptes d' hospitalisme i depressió anaclítica

Té com a objectiu l’estudi i la gestió dels aspectes psicològics de l’esport per tal de millorar el rendiment personal dels esportistes Organitza des del 1983 les Jornades de Psicologia de l’Activitat Física i l’Esport, les quals s’han celebrat anualment fins l’any 2000 i cada dos anys des d’aleshores

S’inicià en la pràctica de l’hípica el 1989 S’especialitzà en doma clàssica, i competí representant l’Open Sports Club Obtingué la medalla de bronze en els Campionats de Catalunya d’aquesta modalitat 2003 Formà part de la selecció estatal d’hípica i és màster en Psicologia de l’Esport i l’Activitat Física UAB

Des que Hipòcrates presentà la seva teoria dels quatre humors, més d’una seixantena de propostes han pretès de classificar els homes en tipus físics o psicològics Totes aquestes tipologies es poden reunir en tres grans grups les que relacionen la constitució física i el caràcter biotipologia, les psicoanalítiques, entre les quals destaquen la d’AAdler, la de CGJung i la de Heymans-Wiersma-Le Senne, i les fonamentades en l’anàlisi factorial, on cal destacar la de RCattell i la de HJEysenck

Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…

Estudia el moviment i les accions motores, en tant que són manifestacions de l’expressivitat humana, que són una faceta característica de la civilització L’individu i els grups es mouen en determinats escenaris per a obtenir plaer i satisfacció, per a cooperar i competir i per a desenvolupar objectius de salut i de qualitat de vida La pràctica esportiva ofereix la possibilitat de fer-ho, atès que es porta a terme en contextos més o menys regulats, de caràcter formal o informal Els diferents paradigmes analitzen les accions motores en els contextos esportius, escollint allò adient als seus…