Resultats de la cerca

Originat durant l’època de desenvolupament de la personalitat, el retard mental és associat a un deteriorament en l’aprenentatge, l’adaptació social i la maduresa El 1968 fou acordat un ordre internacional dels graus de retard mental a partir de la consideració quantitativa de l’anomenat quocient intellectual quan aquest és de 68 a 83, el retardat mental pot viure amb una certa independència i fer feines simples quan és de 52 a 67 o de 36 a 51, ha d’ésser sotmès en les seves activitats a una discreta vigilància o àdhuc a una contínua supervisió, respectivament i quan és de 20 a 35 o inferior…

Un nivell mental normal i equilibrat és aquell que comporta una evolució parallela entre el creixement fisiològic i les aptituds intellectuals El nivell mental depèn, alhora, de factors constitucionals, socioeconòmics i culturals

L’individu és incapaç de posar-se en el lloc de l’altre per considerar des d’allí els fenòmens L’egocentrisme, normal en l’infant de quatre a sis anys, en l’adult esdevé propi dels dèbils o dels endarrerits afectius

La seva interrupció ocasiona la síndrome d'abstinència Hom distingeix dos tipus de dependència, la psíquica, en la qual el subjecte sent un desig irresistible d’administrar-se la droga, i la física en la qual l’organisme necessita la substància per a mantenir el seu funcionalisme normal

La hipòtesi, sostinguda per Tardy de Montravel segle XVIII i represa per Ch R Richet Le sixième sens , 1928, actualment ha estat pràcticament abandonada, bé que l’expressió ha romàs en el llenguatge comú amb valor genèric i aproximatiu per a indicar capacitats d’intuïció o de previsió més desenvolupades que el normal

Hom considera oligofrènic l’individu que mai no podrà assolir els 10-12 anys d’edat mental Un cas especial d’oligofrènia és l’anomenada fenilpirúvica , tipus constitucional de deficiència mental combinada amb alteracions bioquímiques inhibició metabòlica de la fenilalanina a l’estadi de l’àcid fenilpirúvic per la incapacitat del subjecte d’oxidar a un nivell normal del cos

Hom aplicà inicialment aquest terme al domini de la psicologia i també al de la pedagogia per a referir-se a persones amb disminució psíquica, especialment pel que fa a capacitats cognitives Actualment és un terme científicament en desús per la dificultat de definir el concepte de  normalitat i d'establir-ne la frontera, per la inclusió indiscriminada dins d'aquest terme de tipologies molt diverses de disminució psíquica i, sobretot, per les connotacions pejoratives que el terme adquirí, que l’han convertit en un insult en l’ús colloquial

El balboteig és previ al llenguatge normal i consisteix a emetre sons onomatopeics espontanis que són més o menys relacionats amb objectes o amb situacions percebudes o que constitueixen un simple joc sonor L’etapa de balboteig, que va aproximadament dels sis mesos a l’any o a l’any i mig, va vinculada amb el desenvolupament sensoriomotor i comença quan l’infant és capaç de controlar els mecanismes de respiració i d’alimentació