Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
projecció
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, procés inconscient pel qual l’individu situa trets de personalitat i situacions emocionals pròpies en elements i individus externs.
Societat Científica Catalana de Psicologia
Psicologia
Entitat de caràcter acadèmic i professional que sorgí de la reorganització de la Sociedad Española de Psicología quan aquesta perdé el caràcter unitari i passà a convertir-se en una federació d’associacions de psicologia.
La branca territorial de Catalunya esdevingué una d’aquestes associacions amb una autonomia d’actuació pràcticament total No obstant això, la davallada d’activitats que havia caracteritzat la Sociedad Española de Psicología els darrers anys condicionà els inicis de la Societat escassetat de recursos, manca de seu social, etc Darrerament hom ha intentat la represa d’activitats amb projecció en el món acadèmic i professional
Carles Muñoz i Espinalt
Literatura
Psicologia
Escriptor i psicòleg.
Divulgador de la psicologia, sovint amb projecció collectiva, dels seus treballs cal destacar Esperit de set-ciències 1959, Del poble català Buenos Aires, 1962, signat P Bauló, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud constant que…
síndrome d’Ulisses
Psicologia
Síndrome caracteritzada per una combinació específica de símptomes psicopatològics que presenten els immigrants en situació extrema, també anomenada síndrome de l’emigrant amb estrès crònic i múltiple.
El nom síndrome d’Ulisses ha estat proposat per Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona Es caracteritza per situacions estressants o dols i per símptomes psiquiàtrics Els factors d’estrès més importants són el dol per la família, relacionada amb la soledat i la separació forçada d’éssers estimats el dol per l’estatus, relacionat amb el sentiment de fracàs i desesperació quan l’immigrant no té unes condicions mínimes per sobreviure, i el dol pels perills físics als quals s’exposa durant el viatge o que viu pel sol fet d’ésser estranger la violència de les màfies…
caràcter
Psicologia
Conjunt de trets individuals adquirits sota la influència de les pressions ambientals i educacionals, i expressats en formes peculiars de conducta.
El caràcter representa la personalitat aparent, manifesta, superficial, fàcilment observable, en oposició al temperament , concepte que inclou els factors profunds, instintius i congènits de l’individu, i a diferència de la personalitat , concepte que aplega aspectes biològics i constitucionals generalment exclosos del caràcter Klages distingeix en el caràcter la matèria , és a dir, la dotació d’aptituds, la natura , o sigui els mòbils i interessos, i l' estructura , que són les modalitats dinàmiques d’expressió Aquestes diferents dimensions del caràcter són recollides per les…
reflex pupil·lar
Biologia
Psicologia
Contracció de la pupil·la per la projecció d’un raig de llum (reflex a la llum o fotomotor) o per la visió d’un objecte pròxim (reflex d'acomodació de l'ull).
Miquel Siguan i Soler
Literatura
Psicologia
Psicòleg, pedagog i escriptor.
Començà a cursar filosofia a la Universitat de Barcelona el 1935, però a causa de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola interrompé els estudis, i durant un temps ocupà un càrrec dirigent a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , i fou mobilitzat a l’exèrcit republicà Després de la guerra reprengué la carrera universitària i es llicencià el 1942 L’any següent fou catedràtic de filosofia en un centre d’ensenyament mitjà de Santander fins el 1947, en què feu una estada a la London School of Economics, on conegué els nous corrents de la psicologia industrial El 1951 es…
,