Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tipus pícnic
Antropologia
Psicologia
Biotip segons la classificació d’Ernst Kretschmer caracteritzat per la seva talla mitjana o inferior, esquelet ample no gaire robust, crani gros i rodó, cara de contorn pentagonal i perfil corbat, coll curt, cap enfonsat entre les espatlles, que són una mica aixecades i inclinades endavant, tòrax eixamplat de la part inferior, extremitats i mans curtes, musculatura poc pronunciada i de consistència flàccida, sistema pilós en general ben desenvolupat.
Psíquicament els pícnics són optimistes, expansius i poc emotius Els correspon el temperament ciclotímic i, en cas d’alteració patològica, la psicosi maniacodepressiva
ciclotímia
Psicologia
Tendència a l’oscil·lació de l’humor entre l’eufòria i la depressió.
Sol donar-se en els biotips pícnics, en persones sociables i amb sentit pràctic, que es comuniquen fàcilment amb el món Quan la ciclotímia s’extrema pot desembocar en la psicosi maniacodepressiva
eufòria
Biologia
Psicologia
Estat de benestar psíquic i físic caracteritzat per una sensació general de potència física, capacitat d’ideació i receptivitat i per una tendència a la interpretació optimista dels fets.
Tot i que de vegades pot coincidir amb unes condicions de salut real, com a fenomen patològic és relacionada amb estats d’intoxicació alcohol, estupefaents, etc o amb malalties dels sistema nerviós psicosi maníaca, paràlisi progressiva, etc L’eufòria pot ésser contínua o intermitent
repressió
Psicologia
Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva (emocions, motivacions, tendències o idees), per tal com aquests són o són vistos com a penosos o perillosos per a l’individu, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn.
La repressió, enunciada també per SFreud —el qual n'accentuà extremament l’arrel i el caràcter específicament sexualistes— com a rebuig que l’ego fa dels impulsos emanats de l’allò i que entren en conflicte amb ell, és diagnosticada actualment pels psiquiatres només en els casos en què els factors etiològics d’una neurosi o psicosi suggereixen, per exclusió, un determinisme psicogènic
malaltia mental
Psicologia
Deficiència en el procés d’organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió.
El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’…
Karl Abraham
Psicologia
Psicoanalista alemany.
Deixeble de Sigmund Freud, el 1910 fundà la Societat Psicoanalítica de Berlín, primera branca de l’Associació Psicoanalítica Internacional, que presidí 1924-25 Féu importants contribucions teòriques sobre la psicologia de la sexualitat, el desenvolupament del caràcter, la psicosi i la interpretació dels símbols i mites, i fou el mestre de Melanie Klein El seu treball més important és A Short Study of the Development of the Libido, Viewed in the Light of Mental Disorders 1924 HC Abraham i EL Freud editaren, el 1966, A Psycho-analytic Dialogue The Letters of Sigmund Freud and Karl…
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…