Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
psicosomàtic | psicosomàtica
somatització
Psicologia
En psicoanàlisi, manifestació d’impulsos, angoixes o conflictes psíquics inconscients per mitjà de símptomes orgànics o funcionals.
Hom en troba en diverses síndromes neuròtiques i, particularment, en les anomenades malalties psicosomàtiques medicina psicosomàtica
Franz Gabriel Alexander
Psicologia
Psicoanalista nord-americà d’origen hongarès.
Després dels estudis de medicina, anà a Berlín, on estudià al nou Institut de Psicoanàlisi 1919 Emigrat als EUA 1930, ensenyà a la Universitat de Chicago 1930, i fundà l’Institut de Psicoanàlisi de Chicago 1932, el qual dirigí fins el 1956, i presidí l’Associació Americana de Psicoanàlisi 1938-39 Se centrà en la criminologia, la medicina psicosomàtica i la psicoteràpia analítica breu, camps en els quals donà més importància als conflictes recents de l’individu que no pas als de la infantesa És autor de Fundamentals of Psychoanalysis 1948, Psychosomatic Medicine 1950 i The Scope…
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…
sofrologia
Psicologia
Part de la medicina psicosomàtica que estudia els efectes sobre l’organisme de les tècniques d’acció psíquica (hipnotisme, suggestió, ioga, zen, etc) orientades a la modificació, amb finalitat terapèutica, d’estats concrets de la vida psíquica i vegetativa.
color

Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…