Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
bibliognosta
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té un coneixement aprofundit de tot el que fa referència als llibres.
Sense desdenyar llur valor intrínsec i literari, estudia preferentment els aspectes materials, bibliogràfics i històrics
bibliofília
Arxivística i biblioteconomia
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.
Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere Miquel…
bibliòfil | bibliòfila
Arxivística i biblioteconomia
Persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos.
Els qui es dediquen a la bibliofília han constituït associacions a gairebé tots els països Als Països Catalans hi hagué la Societat Catalana de Bibliòfils 1905-12, i actualment hi ha l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, fundada l’any 1943
biblioclasta
Arxivística i biblioteconomia
Destructor de llibres; el qui els destrueix sistemàticament, o mutila els d’una biblioteca pública.
Al llarg de la història molts llibres han estat prohibits, perseguits i cremats per individus contraris a certes idees, creences o institucions La literatura d’anticipació Huxley, Ray Bradbury ha creat mons biblioclastes on tota la informació és donada a través de sistemes audiovisuals i els llibres són tractats com a enemics de l’ordre establert
bibliobús
Arxivística i biblioteconomia
Vehicle arranjat interiorment amb prestatgeries de llibres.
Fa servei de biblioteca circulant, amb parades establertes a barriades de grans ciutats o a poblacions rurals Depèn, generalment, d’una biblioteca central o d’una xarxa de biblioteques populars
arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Ciència que estudia la naturalesa dels arxius, els principis de la seva conservació i organització i els mitjans per a la seva utilització.
Modernament, els arxius són considerats no pas com a dipòsits o museus, sinó com a instruments de treball Els principis bàsics de l’arxivística són salvar els documents quan són considerats caducats en l’administració que els ha produïts i fer que puguin ésser consultats fàcilment la tria tècnica d’aquells documents que poden ésser destruïts la installació adequada la conservació contra els perills de la llum solar, la humitat, el foc, els insectes o els furts la reconstrucció dels fons originaris, i la publicació de guies, inventaris i d’altres sistemes de divulgació Tenen íntima relació amb…
arxiver | arxivera
Arxivística i biblioteconomia
Persona que té al seu càrrec un arxiu.
Als arxius dels estats, municipis i d’altres corporacions públiques són funcionaris Als arxius notarials, l’arxiver és un notari del collegi al qual pertany l’arxiu Per a ésser arxiver als arxius de l’Estat espanyol cal un títol universitari adequat i ingressar per oposició al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, creat el 1858 l’any 1932 fou creat un cos auxiliar que ultrapassa el nombre de 200 membres A França el títol d’arxiver paleògraf, obtingut per diploma de l’École des Chartes, dóna dret preferent als càrrecs vacants i a la inspecció general dels arxius…
arxivar
Arxivística i biblioteconomia
Posar i guardar (documents) en un arxiu o en un arxivador.
arxiu parroquial
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de la documentació relativa a l’administració d’una parròquia.
Comprèn fonamentalment els llibres de baptismes, confirmacions, casaments i òbits Sovint s’hi troben també els llibres de la cura d’ànimes i de l’administració de béns, actes i documents curials i les visites pastorals
arxiu notarial
Arxivística i biblioteconomia
Dipòsit documental format amb els manuals o protocols notarials en els quals són registrades les minutes o les actes que els notaris legalment autoritzats han lliurat als interessats.
Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà limitant fins que hom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina